11/8/07

Amazonas (II part) i cap a casa


Les fotos del cocodril. Que no era broma!!!!!

Iracildo "Mike Dundee"
.
Al mati arribem puntuals a casa de Mike Dundee (jo ja l'he batejat). Ens porta amb la canoa altra vegada pels boscos indundats, amb la diferencia que ara es de dia i podem gaudir (o patir) de l'entorn. Tens la sensacio que en qualsevol moment apareixera un animal de dins l' aigua o dels arbres. El David li pregunta si tenen serps d' aiugua i l'altre respon que nomes ANACONDAS!!!!!!!! La mare que el va parir. Per sort son molt dificils de veure i tenen por dels humans (doncs apa que jo d'elles). Tot i aixo, nomes de saber que hi ha fa pujar l'adrenalina que dona gust.

Veiem un ocell carpinter, recordeu el pajaro loco, doncs igual, amb el cap vermell i el cos blau i blanc. Logicament taladrant un arbre.

Despres de 2h de passeig en canoa ens endissem per la selva. Pero no per cap cami, si no obrint via amb el machete. L'experiencia es brutal, 4h caminant per dins de la densa vegetacio. Ens explica que la tecnica que emplen per cazar (no hi ha la c trencada en aquest teclat!!!) es netejar un cami on creuen que hi sol passar l'animal i anar-lo recorrent sense fer soroll (preferentment de nit) fins que apareixi l' animal. Esta clar que amb el soroll que cardem el David i jo ens senten d'un hora lluny. O sigui que cazar amb nosaltres missio impossible. Aixo si, veiem petjades i rastres de jaguars i diversitat d'animals que hi conviuen en aquest entorn.

Per rematar la excursio en Mike i jo ens banyem en un riuet ple d'algues i plantes flotant. Imagines que hi ha una anaconda aprop???

Decidim canviar de casa i dormir amb la familia del Mike Dundee ja que al mati ens dura a Alter do Chao en canoa. Agafem els bartols i en Mike ens recull amb la canoa per dur-nos a casa seva. Abans d'arribar parem a pescar amb una posta de sol altrament espectacular. De fet qui pesca es ell mentres nosaltres ens banyem a la platja!!! Tenim 10 peixos que cuinem i jalem per sopar. Delicios.
.

.
Al vespre gaudint d'un espectacle insolit. El cel esta completament estelat a sobre dels nostres caps pero a uns kilometres enlla, a l'altra banda del riu s'esta encadenant una tempesta electrica de llamps i trons. Com, tot aqui, a lo grande. Dura mes d'un hora i sembla com una mascleta. El cel s'ilumina i els llamps sembla que hagin de tocar terra. Ens quedem bocabadats estirats a la sorra fins que la son ens pot.

Haviem de sortir a les 7am cap a Alter do Chao. Pero amb el ritme tropical que duen aqui sortim a les 9am. A la canoa venen la dona i una fiila. Son 4h de trajecte sota un sol abrassador. El David i jo ens cremem que dona gust. Jo encara estic amb el after sun. Per sort fem un parell de paradetes per banyar-nos en platjes paradisiaques i sense ningu mes que nosaltres.

Arribem a Alter do Chao. Segons la guia te una platja preciossa enmig del Tapajos. Resulta que es un poble ple de hotels per guiris (sembla calella, li treu tot l'encant) i a mes la suposada platja es 100 metres de sorra blanca i cal pagar per entrar. Per descomptat, passem de pagar i pirem directament cap a Santarem. Pensar que hi ha gent que enten per aixo vacances i paga una pasta. Nosaltres sense pagar una decima part hem gaudit de millors platjes i conviscut amb els natius. Aquests guiris!!!!!!

Doncs aqui s'acaba la convivencia amb el David. A les 1am jo agafo un mototaxi cap a l'aeroport. M'hagues agradat veurem pujat a la moto amb la gran motxilla a l'esquena i anant a tota hostia cap a l'aeroport. El motorista no va posar cap inconvenient. Es clar que podia haver pres un taxi, pero pagant el triple. El comiat del David breu perque estava ja clapant pero intens. A veure quan ens tornem a trobar company!!!!!!

Aixi que inicio el cami de tornada cap a casa. De Santarem a Belem. Arribo a les 5.30am. Passo el dia fent temps a Belem i a les 4pm avio cap a Rio. Arribo a les 20pm i cap a l'Alberg. Al dia seguent cap a NY. Per sort puc fer un sinpa a l'alberg que falta em feia ja que no volia treure mes reals al caixer. El vol cap a NY son 17h amb escala a Sao Paulo i a Houston. Surt a les 19h i arriba a les 13.30h del dia seguent (crec que divendres). Per sort tots els vols han anat puntuals i sense cap incidencia.

Ara estic a NY a casa del John, l'amic gay de la Deborah que va accedir a acollir-me. Al vespre ens va preparar un sopar a l'altre noi que te acollit (un australia que ha vingut a fer negocis important vins) i a dos amics (un arquitecte i una financera). L' australia va treure 8 ampolles de vi per que les degustessim. Era com fer una cata. Total que entre la borratxera i el jet-lag que duia acumulat hem vaig clapar rapid.

Avui, dissabte, toca compres per la city i dilluns cap a casa. Ja estic al final del viatge. Hem passen pel cap tots els records i no em veig amb cor de copsar amb que hem quedo. El que tinc clar es que ha pagat la pena tant pel que he vist, he experimentat i la gent que he conegut pero sobretot pel que he apres de mi mateix. Aixi que ara toca el mes dificil, posar-ho en practica ja que ara comenca el veritable viatge.

8/8/07

Amazonas

La primera etapa es Belem. L´avio surt amb 13h de retard i per sort ens envian a un hotel amb tot inclos. Aprofitem per jalar, piscina i dormir. El problema es que arribem a Belem a les 2.30h de la matinada i no hi ha bus. Reclamem per que ens paguin el taxi i no hi ha tu tia. Parlo amb un home al que li han perdut la maleta en el mateix vol i accedeix a deixar-nos dormir a casa seva i nosaltres paguem el taxi. No obstant, truca a un nebot que ens be a recollir a l´aeroport aixi que ni el taxi paguem. Sort que hi ha bona gent pel mon. Tot i que aquest havia estat cura 13 anys a Italia. Ara esta casat i amb fills.

De Belem pirem cap a la Illa de Marajo. La illa fluvial mes gran del mon situada a la desembocadura del Amazonas, que alhora es el riu mes caudalos del mon. El viatge en baixell pel riu dura 3h. El David es deixa camelar per un noi natiu que ens veu cara de dolar amb potes. Li paguem birres i sopar. A canvi ens porta a una posada a peu de platja i negocia el preu per nosaltres per que no ens apliquin tarifa gringos. Acaba dormint amb nosaltres i al mati el llarguem. Tant facil com dir-li que no li paguem l´esmorzar i llavors tenia coses urgents a fer. En fi, forma part del joc.

De Marajo tornem a Belem i a les 1.00h de la matinada agafem el vol a Santarem. Arribem en 90 minuts i tampoc hi ha bus. No trobem cap anima caritativa aixi que toca dormir a l´aeroport i estalviar. El problema es que deu ser l´aeroport mes petit del mon. Dormint davant del quiosc de prensa mentres netegen l´aeroport. Be, dir que dormim es un dir.
A les 6am agafem el primer bus cap a la ciutat i busquem un banc que estem tots dos sense pasta en efectiu. El crac del David negocia una posada per 10 reals. Per descomptat cap comoditat. Pero hi ha dos llits que es el que necessitem.
Santarem es brut, lleig i aborrit. Al vespre ens deixem aconsellar per dues pijas i anem a parar a una discoteca de pijos blancs. Ens ignoren que dona gust. Acabem asquejats. Seran gilipolles!!!!! Agafem mototaxi per tornar. Sens dubte, el millor del dia.

Ens aixequem decidits a abandonar quan abans aquest coi de ciutat. El bus que ens havien dit que porta a la Floresta de Tapajos resulta que no passa. La gent no es posa d´acord en quin hem d´agafar. Es igual, agafem un que arriba a prop. Despres d´una hora i mitja per camins de terra arribem a un poblet. Demanem per algu que ens porti en barca a la comunitat mes propera de la Floresta. Dit i fet. En 10 minuts estem a l´aigua en una merda canoa que entra aigua per tot arreu.
Arribem en 45 minuts gaudint de la posta de sol sobre el riu Tapajós. Els colors son espectaculars. Es un afluent de l´Amazonas pero sembla el mar ja que casi no es divisa l´altre marge del riu.

Arribats a la comunitat el primer natiu ens ofereix casa seva. Negociem preu, sopem (arros, pasta i carn, el mateix tots els dies) i a dormir amb les hamaques. Mola. Sense electricitat, privacitat, serveis ni cap comoditat.

Ens aixequem d´hora i fem una excursio per dins de la selva. Esta be pero anem tota l´estona per camins. Veiem arbres gegants, el guia ens explica infinitats de remeis, menjars que fan amb les arrels i plantes. El millor de tot trobar una cabana al mig de la selva amb una samarreta del Barça i topar-nos amb una serp al costat que casi agafem pero que resulta era verinosa i si et pica la palmes en 2h.

De tarda ens banyem al riu. La sorra es blanca i fina, l´aigua transparent i el millor de tot es que es dolça!!!! Al vespre quedem amb un guia d´una comunitat veina per anar amb barca de nit per la selva.

MIKE DUNDEE!!!!!! Resulta que es el millor guia del mon. Ens porta amb una canoa petita per boscos inundats. Il.luminats nomes per la llum del lot. Fa cague pero alhora es al.lucinant. Ens vol ensenyar cocodrils. Passem una hora il.luminant tot a veure si veiem els ulls d´algun cocodril reflexat pero sense exit. Al final ens para en una mena de illa i començem a caminar a buscar-los seguint el seu rastre per la sorra. Estem amb l´adrenalina a flor de pell. El seguim per que a veure qui te collons de quedar-se a la canoa sol a fosques amb tots aquells sorolls. Despres de mig hora per fi enfoquem un cocodril. Esta en una mena d´estanc. De cop enfoquem un altre, un altre i aixi fins un total de sis. Estan a uns 15 metres i mola veure aquells dos punts reflexats en el aigua que et miren. De sobte el guia ens diu que no ens movem i que l´esperem. Es fica en el aigua. Flipem. Pensem que vol fer d´asqué per atraure´ls i que els poguem veure d´aprop. Ens quedem tots dos a fosques mentres ell camina per l´aigua amb el lot. Estem alucinant i cagats. El tio no para de caminar en direccio als cocodrils. Esta boig. S´esta acostant cada cop mes. Ja hi es a tocar. Se sent una capbullida i... ha agafat un!!!!!!!! Torna cap a nosaltres amb un cocodril. Aixo es el puto Discovery Channel!!!!!!! El un cocodril petit. D´uns 50cm. Li dona al David per que l´agafi. Li diem que ens volem fer una foto amb ell pero la camera esta a la barca!!!!! Aixi que refem el cami amb ell als braços. Enfoquem la resta de cocodrils i veiem que es mouen en direccio a nosaltres. El guia ens diu rient que igual un d´ells es la mare i que pot fer 3-4 metres. Joder. Prou d´adrenalina. Per fi arribem a la barca. Ens fem les fotos de rigor pero mirant en tot moment les esquenes. El deixem anar i pugem a la barca!!!!!! La tornada la passem recordant l´aventura ja que encara no donem credit que hagi passat de veritat.
Per descomptat, quedem amb el guia per passar el dia seguent amb ell caçant i pescant.

Al mati... (s´acaba el credit de internet, quan pugui ho completo)