l’any comença amb un cel enteranyinat, gris, fruit de la dinàmica amb q acaba el 2010...dos pilars sostenen, si més no a ells m’aferro, el meu devenir... la meva essència es dilueix en ells, em deixo dur mes q hi vaig...
no ha acabat gener i en tant sols dues setmanes el cel gris es torna negre, de cop, sense previ avís, primer un dels pilars, no acabo de fer-me a la idea, i l’altre...i ara... què?... és el que té perdre de vista el veritable pilar, un mateix...
navego entre ombres, perdut,...arriba la primavera i amb ella un canvi d’aires, nova terra, noves llavors...la brisa del mar em refresca i mica en mica em torna a connectar amb mi...consciència plena...l’estiu passa volant i les llavors comencen a arrelar...
entrem a la tardor i cal començar a comprovar si són prou fortes per sosternir-me...m'alço, tremolo però alhora no caig...començo a caminar, a fluir, a volar...
arriba l’hivern...l’any acaba amb més llums que ombres...el sol escalfa la meva pell...pot ser aquest cel sigui un bon punt de partida pel 2012...si més no avui tinc un somriure i sóc feliç...i això és el q compte...
i a més...el meu primer 6a+ a vista!!!
2011, un any per aprendre d’un mateix...entregar per rebre...
