Brasil!!!!! O Rio de Janeiro

Dema fara dos setmanes que vaig aterrar a Rio de Janeiro. Vaig fer escala a Sao Paulo dos dies abans de l´accident d´avio que va costar la vida a unes 200 persones. Quin jinye.

La vida aqui es totalment a un altre ritme. Cap estres. Tot arribara i si no doncs no passa res. La ciutat es bruta i lletja, pero alhora la gent es oberta i encantadora. Estic amb el David a un barri anomenat Gloria no molt lluny del centre i gens turistic. Aixo el fa mes autentic per poder compartir com viuen els carioques (que es com s´anomenen els nascuts a Rio).

La perillositat de Rio per sort encara no l´he sofert. Pot ser per que estem en una zona on no hi ha giris. Toquem fusta ja que aquest vespre anem a una favela a veure una escola de samba i alla pot ser una altra historia.
No obstant el David si que ha patit una mica el xantatge de la policia. El van pillar juntament a un company de pis abans d´arribar jo amb maria i els van extorsionar per treure-lis pasta. La resta son histories per no dormir, atracaments, robatoris de cotxe amb pistola a plena llum del dia...

Els dies han anat desgranat entre el placid ritme del dia on hem fet vida normal, res de turisme, i el frenesi de la nit bevent i pixant cerveses. Xerrades sobre temes trascendents i intrascendents. Convivencia en un apartament amb espais reduits, comprant i cuinant tots els apacs, dutxant-se amb aigua freda, la propietaria del pis que porta els seus amics a fumar maria a tot hora, jugant al parxis... Escalada a la zona del Pao de Azucar tot i que la climatologia encara no ens ha permes pujar-lo fins adalt. Dilluns sera la darrera opcio si l´Alan, el noi amb qui anem pot. Aquesta setmana porta tots els dies nuvols i plovent. La passada vam poder gaudir del sol a estones.

Aquests dies s´han celebrat els jocs panamericans a Rio i hem pogut veure perdre a la seleccio de futbol de Brasil contra Equador a Maracana i veure guanyar a les brasileres de volley platja (molt mes espectacular i alhora un plaer per la vista).

Dimarts marxem cap a l´Amazones. La idea es passar per Belem i despres arribar a Santarem on, si tot va be (anem a cegues ja que el David va descuidar la guia de Brasil en una cabina i en 5 minuts ja havia volat), conviurem uns dies amb indigenes a la selva. Segons el David dormint amb hamaques, caçant i mejant piranyes. Jo tinc mes por dels mosquits i de les serps que de cap altre cosa. No mentida, tinc mes por de perdre cap dels dos avions de retorn a Rio el dia 8 que em farien perdre el vol a NewYork del dia 9. I tal com funcionen els avions aqui es força probable que aixo passi. A mes, la situacio dels controladors aeris es molt tensa despres de l´accident i no es descarta una vaga. Total, a l´aventura i a veure que passa.

Ipanema. Aqui et poses calent faci sol o no. I es que les brasileres son les reines del tanga.

Volley platja a Copacabana. Brasil vs Mexic

Res millor que un banyet despres d´escalar. Ara entenc les pintes dels giris quan venen a Barna!!!!!! David, quin palmito nen!!!!! (espero que quan vegis la foto publicada jo ja estigui a Barna, cuanto cabron). Per cert, la foto meva es per flipar, dos segons despres estava amb els peus a terra, que era un 7a!!!

Les vistes des del Cristo son espectaculars. Pero que aixo sigui una de les 7 meravelles del mon. Manda huevos!!!!

Yosemite: ei bou, anem a trepar!!!!!

En Dimitri es un fumador empedernit. Fuma uns 30 cigarrets al dia. Sortim de San Francisco a les 4am i arribem a Yosemite a les 8.30am. Anem al camp4, al dels escaladors i com ja es habitual, trobem plaça. A peu del Capitan!!!!!!
El piassatge es apabullador. A mes hi ha totes les advertencies de no deixar res de menjar ni res que faci olor a l´abast dels osos que ho fa encara mes interessant. L´ambient al camp4 es fantastic. Esta ple d´escaladors.

Decidim anem a fer un treck a les catarates. Son varies milles de pujada i en Dimitri rapidament es cansa. A mes a cada pausa descansa fumant un cigarro. Em cau de puta mare pero aixi no arribarem mai. Decidim trobar-nos al camp4 i anar cadascu al seu ritme. Les vistes des de d´alt son espectaculars amb el Half Dome dominant el paissatge.

El dia esta be pero jo vull trepar, que estic a Yosemite!!! Poso un post en el taulell d´anuncis buscant partner pero no hi ha sort. Es fa fosc. Passejant pel camp4 sento dues noies parlar catala. Resulta que han vingut a escalar, acaben d´arribar i tambe van un xic perdudes. En dos minuts s´ajunta a la conversa un altre catala. Tambe escala i porta 10 dies. Esta amb dos catalans mes que han estat escalant el Capitan durant 3 dies i dema descansaran. Amb la qual cosa podrem utilitzar el seu material. De puta mare. Dema a trepar!!!!!!!!

Quedem a les 6.30am. Resulta que les noies son unes maquines i pujen 8a+ a vista. Ambdues son de Mallorca, una es diu Ruth Planells que ha estat sotscampiona d´Espanya i parella de l´Andrada 8 anys i l´altre Neus. El noi es diu Edgar, es de BCN i es guanya la vida com a monitor d´esports (parapent, submarinisme, escalda...). Ells fan primer una via llarga i despres fem tots 4 esportiva. Escalo en top rope 3 vies. Que diferent que es la roca i el tipus d´escalada aqui. Fissures, has de posar les mans fins al fons, placa... Pero estic en bones mans. M´assegura la Ruth i l´Edgar i jo asseguro a la Ruth. Al migdia ens banyem al riu i al vespre sopem amb els altres dos nois catalans que han escalat el Capitan (Pau Gomez alias piuet i David Sanabria) i el Dimitri. Es l´aniversari del David i fotem una barbacoa i una bona festa per celebrar-ho.

Al mati les noies i l´Edgar marxen a escalar i el Dimitri i jo agafem el cotxe per anar a veure el mirador de la vall i les Sequoias (els arbres mes antics del mon, 2500 anys) i cap a San Francisco. Quina rabia no poder quedar-nos mes dies!!!! El temps sens tira a sobre i aquests americans condueixen molt lents. Hem de tornar el cotxe abans de les 19pm aixi que toca correr i avançar en linia continua. Quina cremada d´adrenalina. Estic segur que encara se´n recorden de la meva familia.

Arribem pels pels. A dormir a l´alberg i al mati cap a l´aeroport i cap a Rio via Houston!!!!!!

La Ruth i la Neus
El Half Dome
El Capitan. 900metres de roca per trepar. Increible.

Em prometo tornar a Yosemite en uns anys, quan tingui prou nivell, per passar-me unes setmanes escalant.

San Francisco: cara o creu

Quin fred que carda en aquesta ciutat!!!! Te un microclima degut a l´aire fret d´Alaska i a l´aigua calenta del sud que fa que hi hagi molta boira. La ciutat esta en una bahia i el Golden Gate Bridge uneix els dos costats. Pero hi ha encara un altre pont mes llarg encara tot i no ser tant famos. He trigat dos dies en poder veure´ls sense boira pero ha pagat la pena. La ciutat esta plena de colines i per aixo els seus famosos carrers amb dunes per on circulen els tranvies. La ciutat ter forca vida i tribus urbanes. El barri hippy amb nostalgics dels 60-70 on a les seves botigues pots trobar de tot. Els gays, lesbianes i transexuals abunden per tot arreu. Per algo es la ciutat mes lliberal dels EEUU. Els locals de festa, baretos per les birres. Hi ha un famos club d´intercanvi de parelles, per gays, lesbianes, heteros... El barri xines (el mes maco i el segon mes gran dels EEUU), Russian Hills, Fisherman´s... En fi el que vulguis.

Ara, el mes impressionant el tour per Alcatraz. Tenen les millors vistes de la ciutat pero quina putada estar tancat tenint a tocar tant a prop la llibertat. Es realment sobrecollidor ja que les dimensions de on vivien (celes, menjador, cuina, llibreria, pati...) son ridicules. I pensar que s´hi estaven anys. Aixo si, els americans han montat un showtime que t´expliquen com es van fugar, el moti que va haver... Realment paga la pena.

Aixo si, jo en aquests dies estava en una altra lluna. Pel meu cap nomes rutllava la idea de deixar els EEUU i canviar de pais. Definitivament estava cansat dels americans. No se si es que no hi ha hagut feeling o simplement necessitava un canvi d´aires. Les opcions eren Mexic amb el Timo, Mexic amb la Ersilia, Brasil amb el David, Argentina o continuar per EEUU. Argentina descartada perque es hivern, Ersilia descartada perque torna a EEUU el dia 1. La opcio de Mexic amb el Timo es la mes barata, l´idioma cap problema i a mes puc continuar practicant angles amb ell. Visitaria les runes mayas, cancun... Aixo si, cada dia en un lloc diferent i voltant sense parar. La opcio de Brasil es super cara pero em puc estalviar l´allotjament durant dues setmanes. Mentalment Mexic era la millor opcio pero no estava segur.

D´altra banda, tampoc trobava ningu amb qui compartir cotxe per anar a Yosemite. Els dies passaven i no sabia que fer. Al final, vaig optar per deixar que la vida tries per mi i acceptar el que fos. Cara Brasil, creu Mexic. I va sortir cara!!!! Aixi que cap a Brasil!!!!
Vaig contractar el vol (amb varis problemes per que no acceptaven targeta que no fos americana) i al moment vaig tenir tres propostes per anar a Yosemite.

Una era d´un gay de 51 anys amb qui vaig anar a passejar per la costa del Golden Gate Bridge per la tarda. El tiu es un artista bohemi pero no va haver feeling. Crec que va ser mutu. L´altre, tambe via craiglist.com, no es va concretar. I finalment, en Dimitri, un noi grec de 32 anys que esta fent la volta al mon durant un any. Ens vem entendre rapid. Aixi, que cap a Yosemite plegats i despres cap a Rio de Janeiro.

Independence day in Las Vegas

3 de juliol. En Timo i els amics alemany em recullen a les 1pm i de cami cap a Las Vegas. Els amics son en Sebastian de 23 anys, un noi molt maco i noble amb el que conecto molt be i en Chris, tambe de 23 anys i tot un cas. Mai he conegut ningu que tiri mes fotos per minut. Es super narcisista i va a la seva. no es mal tiu pero formen una estranya parella.

En Sebastian li fot canya al cotxe, una pick-up americana de l'any de la catatum, i en 4 hores arribem a Las Vegas. El motel esta efectivament a 200m de l'Strip. El carrer dels casinos, anomenat aixi per que es com sol sortir la gent: despullada, desplomada... Ens fotem un bany a la piscina i a disfrutar de la nit.

Em Sebastian em convenc per jugar a la Rouleta. Total, ja que estic a Las Vegas que menys. Comencem amb 20$. La sort del principiant acompanya i arribo a guanyar 120$. Lo millor es que mentres jugues pots veure el que vulguis. Logic, volen que t'emborratxis. Fem una pausa per anar a veure altres casinos. Em retiro amb 80$ i ell amb 60$ i amb un pedo important. En Timo ja dorm, fa estona que va perdre els 20$. En Crhis tambe marxa a dormir. En Sebastian i jo estem en un nuvol. L'alcohol fa els seus efectes i tornem a jugar. En Sebastian acaba a la par i jo perdo els 80$ i 20$ mes. En total he begut i jugat tota la nit per 20$. Sortim del casino. Son les 6.30am i fa un sol que espatarra. Quin mal als ulls. Els 500m fins al motel es fan eterns.



4 de juliol. No son les 11am i estem a la piscina. La calor es insoportable. Ens canviem i anem a dinar algo. Amb la tonteria fa casi 24h que no hem ingerit res al cos tret d'alcohol. Parem a un McDonalds. Casi no tasto el menjar. El trobo fatal i torno al motel a dormir. El meu cos diu basta. Logicament, cagarrines i febre. Per sort la sesta em senta be. Una salvacolina, pa amb pernil dolc i al vespre tornem a sortir.

A les 9.30pm hi ha programat un castell de focs per celebrar el Independence Day. El suspenen per que tot esta molt sec i hi ha risc d'incendi. Pero que collons esperaven. Si estem al mig del dessert!!!! Qui els entengui que els compri. Aixi doncs, tornem a dins dels casinos que l'aire acondicionat s'agraeix. Aquest cop al Coyote Ugly del NY-NY a veure les noies com es barallen per estar a primera fila de la barra i sentir els ulls de tots els mascles en cel sobre d'elles. A les 2am cap al Hooters Casino a posar-nos encara mes calents amb les cambreres i perdre 20$ mes tontament a la Rouleta. a les 3am al llit que no ens aguantem drets cap dels quatre.

Magnific independence day!!!!! Com a minim a Las Vegas el puto patriotisme sel passen pel forro. La veritat es que s'agraeix.

Coyote Ugly!!!!

5 de juliol. Check out i cap a Los Angeles. Aquest cop condueix en Crhis. Encara li fot mes canya i arribem en 4h. Los Angeles es increiblement gran. Quin entremat de carreteres de N carrils a dins de la ciutat. Descansem a casa de Ron i Crhistine fins a les 9.30pm que em porten a l'estacio de Greyhound per prendre el bus cap a San Francisco. Em despedeixo dels tres. En Timo vol que vagi a Mexic amb ell. El cert es que estic dubtant i forca que fer despres de San Francisco i Yosemiti.

Sort que havia dos busos a la mateixa hora per que el primer estava ple. El viatge a San Francisco, 8 horetes, el passo dormint a batzegades. Arribo a les 7.20am i baix caminant fins a l'alberg. Per sort puc fer el check-in i m'estiro a dormir.

Los Angeles

30 juny. No tinc noticies de Timo. L'ultim que se es que va anar amb els seus amics al Yoshua Tree NP i que te el meu sac de dormir i el meu Anual Pass per visitar els NP. Aixi que espero tornar-lo a veure.
Donat que estic cansat de l'estres d'ahir decideixo passar el dia de relax a la platja. Santa Monica Beach i Venice Beach. Les platjes son maques, igual que a la serie de los Vigilantes de la Playa. Ara, les noies i els tios res a destacar. Esta ple de mexicans i sudamericans. El mes bonic es l'ambient que hi ha al passeig de Venice Beach. Tot de botigues, artistes, i gent venent qualsevol cosa. Com diu la guia, si aterra un extraterrestre passa totalment desaparsebut. Quines pintes. Hi ha per tot els gustos.
Al vespre de compres per 3rd St i Promenade. Quin perill per la Visa. Hi ha rebaixes!!!!! Hi ha molt d'ambient tambe. Sembla la Ramblas. Tambe hi ha artistes actuant, cantant... Esta ple de vida. Mola.



01 juliol. Avui toca visita a Universal Studios!!!! Es com WaltDisney amb atraccions basades amb les pelicules (Terminator, Regreso al Futuro, Pirates del Caribe, Indiana Jones, Mummy...). Esta prou be pero el millor el tour amb bus per les instalacions on fan les pelicules i el tauro de la pelicula Tiburon. Genial. Al vespre, passeig per Hollywood. No te res de glamour, el retol a la muntanya, les estrelles al terre, el Kodack Theatre on fan els Oscars. El millor el Theatre Chinese on hi ha les emprentes al terra dels artistes. La resta esta ple de pobressa i gent intentant guanyar-se la vida a costa dels giris.


02 juliol. Finalment contacto amb Timo per mail. Ens trobarem aquest vespre a casa d'uns coneguts seus a l'altra punta de LA (20 o 30 milles). Aprofito el mati per visitar Beverlly Hills. Rodeo Drive, cases boniques i poca cosa mes. El millor es que en un parc hi ha una carpa on estan dinant gent que esta fent un rodatge a prop. Hi ha unes noies preciosses que per la vestimenta juraria que son actrius porno. No m'atreveixo a preguntar. Pot ser he perdut l'oportunitat de convertir-me en actor porno!!!!!! Pero em conformo amb una foto amb la mes espectacular!!!!! Marxo babejant cap a l'alberg a buscar la motxilla.
Ultim intent de parlar amb Timo per telefon, no hi ha sort. Li dic per mail que vaig igualment. Dos hores i mitja de bus i metro per arribar a l'adreca que m'ha donat. No hi ha ningu!!!! Son les 7pm. Es un barri molt tranquil. Tothom em mira amb recel. Deuen pensar que vull robar. A les 10pm un vei em diu que millor marxi a un alberg ja que la gent pot trucar a la policia (son uns histerics!!!!). Decideixo acceptar tot i que jo estava pensant en dormir a la gespa. Deixem una nota a la porta i em porta a un alberg a 3 milles. L'alberg es cutre pero esta al passeig maritim de Manhattan Beach i hi ha una marxa increible. No obstant quan arribo tinc una nota que en Timo m'ha trucat. Just quan havia marxat arribaven en Ron i la Christine (els seus amics) i van veure la nota. Aixi que torno a casa d'ells (per que no m'he quedat a l'alberg!!!!????). Resulta que havia entes malament el darrer mail de Timo (puto angles) on em deia que tenia un sopar. Dormo amb Ron i Christine. En Timo dorm a casa del germa de la Crhistine amb dos nois alemanys mes (no entenc res pero estic massa cansat). Parlem per telefon i em proposa anar dema i dema passat a Las Vegas a passar el 4th July. Han trobat un motel a l'strip per 15$ la nit. Tot i que volia anar a San Francisco dema accepto. Per variar torna a organitzar-me la vida!!! Un dia per oblidar i per recordar-me que sempre hi ha una eleccio i que depen de mi escollir o que triin per mi. Ho important es ser conscient.

San Diego

25 de juny. Decideixo anar amb Timo fins a San Diego. Ell anira despres a Los Angeles i despres volara a Mexico. Jo de Los Angeles a San Francisco i Yosemiti. Despres no tinc ni idea. El cert es que estic un xic fart de EEUU. Comenco a pensar si anar a Brasil amb el David, a Argentina, a Mexic... o continuar per EEUU.

Quin pal tornar a fer la motxilla!!!!!!! Dos hores i mitja de bus de Las Vegas a San Diego. Encara que sembli mentida el bus arriba puntual. Quin ambient que hi ha a la nit a prop del l'alberg. Molta festa.
Sopo amb l'Arlene i el seu marit. Arlene es la padrina del meu nebot Carlitos i la dona del jefe del marit de la meva germana. Em conviden a casa seva. Anire dema passat que ja he pagat dos nits a l'alberg.

26 de juny. Visitem el Zoo de San Diego. Un dels mes famosos del mon. El Seaworld queda pendent per un altre viatge que es carissim. Entre els diferents animals hi ha el terrari amb tot de serps i torno a tenir por. Pero si l'altre dia casi li faig un peto a una!!!!! Compren per sopar a l'alberg i preparo uns spaguettis a la carbonara prous bons tenint en compte els ingredients.



27 de juny. En Timo passa el dia amb uns amics seus alemanys. Ens despedim ja que jo anire amb l'Arlene. Ens tornarem a veure a Los Angeles. Vaig a la platja amb una noia Italiana. L'aigua es super transparent pero plena d'algues. A la tarda em recull l'Arlene. Ella es una productora de cine (el mateix George Lucas la va contractar per StarWars) i te un apartament al downtown amb unes vistes espectaculars de la bahia, pero no viu alla. Tenen una casa, mes ben dit una mansio, a la zona mes selecta (la Jolla) amb unes vistes espectaculars sobre el mar. Conectem molt a nivell energetic. Es una dona molt especial!!!!!



28 de juny. Passo tot el dia amb l'Arlene de compres. La ex-dona del seu marit, s'esta morint de cancer i la filla esta enfonsada. Es de lloar l'enteressa amb que tant ella com ell porten aquests moments.

29 de juny. Peter, el marit de l'Arlene em desperta a les 7.45am. M'ha buscat un xofer per durme a l'estacio de tren i anar a visitar WaltDisney i marxa a treballar. El cotxe surt en 1h. El que no em comenta es que no compta amb que torni. M'ho diu l'Arlene esmorcant. Aixi que tinc una hora per fer la bossa i buscar on dormir a Los Angeles!!!! Quins nervis. Per sort tot surt be. Trobo alberg a Santa Monica. Em despedeixo de l'Arlene. Encara ara (casi una setmana despres) sento la seva energia quan tanco els ulls.

WaltDisney es molt divertit pero visualment no es pas molt millor que EuroDisney. Imagino que l'original esta a Florida per que sino es una mica decepcionant. Tenia la idea que era immens de gran. No obstant disfruto com un enano. Al vespre recullo la bossa al locker i cap a Los Angeles en tren. WaltDisney esta a mig cami entre San Diego y Los Angeles. Arribo al centre de Los Angeles al vespre i agafo un bus que triga mes d'una hora fins a l'Alberg. Es una ciutat immensa.