El diumenge passat dia 28, el Kanu i un servidor, Kotako, varem anar a fer la nostra primera via clàssica a Montserrat. Aconsejats per la Laia varem triar la via Aresta Brucs de la Saca Gran. Si és cert que en el seu dia vaig fer amb la Mireia la via Sebastià Patiño de la Magdalena Inferior a Gorros, aquesta podem dir que és la primera via llarga clàssica ja que els alejes eren macos. No obstant el grau és assumible per qualsevol dels que hem fet el curs. Hi ha tres llargs, el primer (IV) i el tercer (IV+) els vaig fer de primer i el segon (IV) el va fer el David de primer amb un aleje ben maco. Feia tant de fred que encara que no us ho cregueu varem anar cagant llets en les reunions!!!!
No puc explicar la satisfacció en arribar al cim i gaudir de les magnífiques vistes d'aquesta muntanya tant màgica per mi!!!!! De fet, només que fer el camí d'aproximació entre les agulles ja paga la pena.
David, moltes gràcies per ser-hi!!!!!! Quan vulguis tornem!!!!!
2 comentarios:
Un dia magnific!! encara que amb molt de fred, el cual vam patir sobretot en haver d'esperar a dos nois que havien arribat abans que nosaltres( tb es mala sort amb el futimé d'agulles que hi han que escollissin la mateixa que nosaltres), pero l'espera paga la pena, encara que no sigui per la via en si, sino sobretot pel paisatge que ens envoltava!
Agulles realment es, fins ara, el sector mes maco dels que he visitat, i al cual espero tornar tot sovint. I millor que l'escalada en si, la companyia, el meu colega de cordada, en kotako, amb el cual em penso que vam batir un nou record de velocitat d'aquella agulla, de lo rapid que vam pujar, una horeta (un altre cosa va ser el rapel de baixada), Pero no pq siguem uns cracks de l'escalada de velocitat, sino pq cuan mes triguessis mes rapid et congelaves!!
Aixi doncs, espero que hi tornem tot sovint per anar fent caure una darrera l'altre totes les agulles que ens trovem!!
Els proxims reptes: el Camí d'en Barbarà i el Cavall Bernat!! Qui s'apunta amb nosaltres??
Ostres nois, em suen les mans tan ràpid!! Serà una via que hauré de provar, tot i que dient que allunyen tant les xapes... ja sabeu que el cap pot fer molt males passades!
Per sort, anem superant pors i recuperant-nos de les crisis.
Una abraçada companys i tibeu-li tan fort que d'aquí poc us veig fent Dolomites :P
Jau
Publicar un comentario