Washington DC

Tot just porto 2 setmanes a US i ja estic fins al gorro de banderes i de patriotisme. Probablement he triat el pitjor cap de setmana per anar a la capital del pais ja que dilluns era el Memorial Day. Vaig anar diumenge al concert que feien al Capitol amb una noia de l'alberg (si, hi ha noies a WAS!!!!!) i als 15 minuts varem sortir per potes. I aixo que ella es americana.

Nomes vaig escoltar una canco, al Collin Powell i als presentadors llegint una carta conmovedora d'un soldat que ha estat a l'Iraq. Esta clar que en totes les guerres podem trobar herois, victimes (civils i militars), histories tristes... en qualsevol dels bandols. Es obvi que parlin dels seus soldats i no dels de l'enemic. Pero no estaria de mes que algu expliques que feia aquell soldat a l'Iraq. Per que hi va anar. Quin era el motiu de la guerra. En fi, que us he d'explicar.

He pogut conversar al respecte amb varis americans i em reconforta veure que molts opinen igual que jo. No obstant, com ells diuen, una cosa es la costa i un altre es el centre que son mes conservadors i pro-Bush.

A mes, donat que era el Memorial Day hi havia tot de veterans (de Vietnam...) i una gran concentracio de motoristes (milers de Harleys Davinson). I tots i cadascun d'ells amb una puta bandera americana.

Deixant de banda sentiments patriotics, Washington aglutina una quantitat desmesurada de monuments en un espai reduit: memorials per cada president, museus, el capitol, la casa blanca... La resta de la ciutat no es gran cosa i no paga la pena passar-hi mes de 3 dies.

Per cert, en Bruce m'ha tractat com un rei. A part de fer-me de guia m'ha fet uns esmorzars tipics americans i el diumenge despres del concert em va preparar un sopar fabulos. De fet, he de dir que ens va preparar, ja que a la casa hi havia tambe un noi que es el director d'una funeraria de Washington. Una mica surrealista veure'l al mati llegint les necrologiques al diari i explicant-t'he la feina que havia tingut el dia anterior.
Hi ha una zona de festa molt bona a Dupont Cercle. El diumenge, despres del concert vaig anar a ballar amb la noia de l'alberg, un holandes i un australia. Quina taja que vaig pillar. Vaig dormir nomes tres hores (de fet, fins que no vaig treure la bilis no vaig poder conciliar la son). Pero em va anar be per la tornada a NY en bus el dilluns on vaig fotre una clapada de cal deu. El bus era dels xinos i nomes costava 20 dolards.

Ara estic a NY. Vaig arribar ahir i tot just vinc d'un sopar a casa de l'amic de la Deborah que tambe es gay (en John). Espero dema poder pillar nit a l'alberg de Boston i un altre bus dels xinesos (aquest val 15 dolards).

Tot i que em tracten com un rei sento que tinc que marxar rapid ja que em falta aire aqui. Pot ser, comenco a patir els efectes de Sal (protagonista del llibre En el Camino, de Jack Kerouac). Oriol, m'esta agradant molt. Gracies per la recomanacio!!!!!!