11/8/07

Amazonas (II part) i cap a casa


Les fotos del cocodril. Que no era broma!!!!!

Iracildo "Mike Dundee"
.
Al mati arribem puntuals a casa de Mike Dundee (jo ja l'he batejat). Ens porta amb la canoa altra vegada pels boscos indundats, amb la diferencia que ara es de dia i podem gaudir (o patir) de l'entorn. Tens la sensacio que en qualsevol moment apareixera un animal de dins l' aigua o dels arbres. El David li pregunta si tenen serps d' aiugua i l'altre respon que nomes ANACONDAS!!!!!!!! La mare que el va parir. Per sort son molt dificils de veure i tenen por dels humans (doncs apa que jo d'elles). Tot i aixo, nomes de saber que hi ha fa pujar l'adrenalina que dona gust.

Veiem un ocell carpinter, recordeu el pajaro loco, doncs igual, amb el cap vermell i el cos blau i blanc. Logicament taladrant un arbre.

Despres de 2h de passeig en canoa ens endissem per la selva. Pero no per cap cami, si no obrint via amb el machete. L'experiencia es brutal, 4h caminant per dins de la densa vegetacio. Ens explica que la tecnica que emplen per cazar (no hi ha la c trencada en aquest teclat!!!) es netejar un cami on creuen que hi sol passar l'animal i anar-lo recorrent sense fer soroll (preferentment de nit) fins que apareixi l' animal. Esta clar que amb el soroll que cardem el David i jo ens senten d'un hora lluny. O sigui que cazar amb nosaltres missio impossible. Aixo si, veiem petjades i rastres de jaguars i diversitat d'animals que hi conviuen en aquest entorn.

Per rematar la excursio en Mike i jo ens banyem en un riuet ple d'algues i plantes flotant. Imagines que hi ha una anaconda aprop???

Decidim canviar de casa i dormir amb la familia del Mike Dundee ja que al mati ens dura a Alter do Chao en canoa. Agafem els bartols i en Mike ens recull amb la canoa per dur-nos a casa seva. Abans d'arribar parem a pescar amb una posta de sol altrament espectacular. De fet qui pesca es ell mentres nosaltres ens banyem a la platja!!! Tenim 10 peixos que cuinem i jalem per sopar. Delicios.
.

.
Al vespre gaudint d'un espectacle insolit. El cel esta completament estelat a sobre dels nostres caps pero a uns kilometres enlla, a l'altra banda del riu s'esta encadenant una tempesta electrica de llamps i trons. Com, tot aqui, a lo grande. Dura mes d'un hora i sembla com una mascleta. El cel s'ilumina i els llamps sembla que hagin de tocar terra. Ens quedem bocabadats estirats a la sorra fins que la son ens pot.

Haviem de sortir a les 7am cap a Alter do Chao. Pero amb el ritme tropical que duen aqui sortim a les 9am. A la canoa venen la dona i una fiila. Son 4h de trajecte sota un sol abrassador. El David i jo ens cremem que dona gust. Jo encara estic amb el after sun. Per sort fem un parell de paradetes per banyar-nos en platjes paradisiaques i sense ningu mes que nosaltres.

Arribem a Alter do Chao. Segons la guia te una platja preciossa enmig del Tapajos. Resulta que es un poble ple de hotels per guiris (sembla calella, li treu tot l'encant) i a mes la suposada platja es 100 metres de sorra blanca i cal pagar per entrar. Per descomptat, passem de pagar i pirem directament cap a Santarem. Pensar que hi ha gent que enten per aixo vacances i paga una pasta. Nosaltres sense pagar una decima part hem gaudit de millors platjes i conviscut amb els natius. Aquests guiris!!!!!!

Doncs aqui s'acaba la convivencia amb el David. A les 1am jo agafo un mototaxi cap a l'aeroport. M'hagues agradat veurem pujat a la moto amb la gran motxilla a l'esquena i anant a tota hostia cap a l'aeroport. El motorista no va posar cap inconvenient. Es clar que podia haver pres un taxi, pero pagant el triple. El comiat del David breu perque estava ja clapant pero intens. A veure quan ens tornem a trobar company!!!!!!

Aixi que inicio el cami de tornada cap a casa. De Santarem a Belem. Arribo a les 5.30am. Passo el dia fent temps a Belem i a les 4pm avio cap a Rio. Arribo a les 20pm i cap a l'Alberg. Al dia seguent cap a NY. Per sort puc fer un sinpa a l'alberg que falta em feia ja que no volia treure mes reals al caixer. El vol cap a NY son 17h amb escala a Sao Paulo i a Houston. Surt a les 19h i arriba a les 13.30h del dia seguent (crec que divendres). Per sort tots els vols han anat puntuals i sense cap incidencia.

Ara estic a NY a casa del John, l'amic gay de la Deborah que va accedir a acollir-me. Al vespre ens va preparar un sopar a l'altre noi que te acollit (un australia que ha vingut a fer negocis important vins) i a dos amics (un arquitecte i una financera). L' australia va treure 8 ampolles de vi per que les degustessim. Era com fer una cata. Total que entre la borratxera i el jet-lag que duia acumulat hem vaig clapar rapid.

Avui, dissabte, toca compres per la city i dilluns cap a casa. Ja estic al final del viatge. Hem passen pel cap tots els records i no em veig amb cor de copsar amb que hem quedo. El que tinc clar es que ha pagat la pena tant pel que he vist, he experimentat i la gent que he conegut pero sobretot pel que he apres de mi mateix. Aixi que ara toca el mes dificil, posar-ho en practica ja que ara comenca el veritable viatge.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

quien es ese tio tan feo que esta con el cocodrilo Guancho?

No veas la cara de tu madre cuando ha visto esa foto!

azucarero, azucarero ....

Kanu dijo...

Aiiiiiii, quins records!!! Que be que ens ho vam passar!! De les millors experiencies que he tingut en el meu viatge. La veritat es que tot plegat va ser espectacular: l´ambient, la nit, aquell cel tan estelat, aquella natura impressionant, el fabulós guía, i es clar, la fantàstica companyia d´el meu també company de cordada( o potser ha canviat d´opinió després de tenirlo, per variar, una hora assegurant-me per fer una puta via, jejeje). Tot això van donar com a resultat una nit màgica plena d´emocions que dificilment oblidarem. Espero poder tornar-hi!! Com també espero poder tonar a passar uns dias com els últims en un lloc així i amb la mateixa companyia, si es que vol saber res de mí després d´aquest viatge ;P.

Josep Manel dijo...

Eiii David,

Molta xarrera pero no m'has dit res de si en el viatge a Manaus vas coincidir amb la pija de l'Ana???? (Ana de BCN, no ets tu!!!, tot i que ho de pija t'escau!!!!). Apa cuidat molt que jo tambe et trobo a faltar ja!!!!!

Josep Manel dijo...

Hermanita,

No te busques excusas que el azucarero es mio. Ademas ahora estays todos en Italia con lo que voy a pillarlo antes que volvais!!!!!

Martí Cabré dijo...

Josep Manel, quina enveja per aquesta experiència tan bona! Si has anat fent més fotos, posa-les al Picasa o al Flickr per tal que les podem gaudir.

Una abraçada!

Oriol dijo...

iepa Kotako...

A vuere si ara que ets aki pies vies i coses TERRENALS, que amb tant de viatge místic aqui els "matats" estavem AFLIPANT!

joer ke kabron...

Aquest finde hi ha cursillu CADE a MARGALEf...rotllo casa rural, trepar...etc...

A veure quin dia ens veiem booooouuuuuu!

Oriol dijo...

Iepa una FRASE per al BLOG: "El fanatisme escaldor no es crea ni es destrueix...es transforma"