Aquesta és la pregunta q volta pel meu cap...
Fa ja molt d temps d’ençà q vaig tornar del meu periple pels EUA i Brazil... fa ja molt q hauria d’haver reunit el valor d seure’m i posar un xic d pausa x fer balanç... no tant x compartir, o potser si... compartir-ho amb mi mateix si més no
Pot ser hauria d començar x saber què fa q aquesta vida tingui sentit, almenys x mi, i així poder respondre la pregunta...
Quan vaig tornar ho tenia ben clar, vaig inclòs definir els pilars que volia q regissin la meva vida: ajudar als altres, tenir temps x mi i pels meus, natura i esport
Tant clar ho tenia i tanta energia vaig acumular q vaig buscar una feina q estigues alineada al màxim x assolir aquells pilars... rescat d muntanya va ser l’escollida, q aquí a Catalunya és un grup d’elit dins del cos de bombers...
Doncs bomber ja sóc. Un gran aprenentatge q voler és poder. I q si ho desitges... En fi, no m’esplaiaré amb els periples x assolir-ho. No vull oblidar a la Isabel, sense el seu recolzament... Gràcies...
Tinc ben pressent, i que duri, la satisfacció d treballar en allò q m’omple...
Però... la vida és en si moviment, és en si un riu q no s’atura... i sempre hi ha fites per millorar...com ara... sentir-me
Deixar una relació meravellosa d 15 anys, passar pàgina no des de la raó, però sí amb consciència, respecte i estima per l’altre, agraint tots i cadascun dels dies que hem compartit... segurament la decisió més difícil q he pres però convençut d’ella, convençut des de dins sense cap altre explicació i alhora amb tota certesa. Per què, per seguir creixent...
Què faríeu si tinguéssiu la certesa q us queda poc temps d vida? No seria suficient x decidir viure la vida d’una vegada per totes d’acord amb un mateix des de ja? Decidint pensant en tu mateix i en la teva felicitat. Sembla egoista però penso q si un no és feliç amb si mateix no pot fer feliç als altres, si un no s’estima a un mateix, no pot estimar als altres...
I a la fi, podem tenir la certesa q no és així? Algú ens pot garantir q demà hi serem en aquest món? Així doncs... vull com a mínim intentar ser coherent amb mi mateix...
Així q responent a la pregunta... si sento, té sentit.
5 comentarios:
El pitjor (o el millor) del teu missatge és que tens raó.
Que què faria si demà m'hagués de morir? Buf... la incertesa ens mata. És el pitjor enemic que podem tenir. La incertesa és el que ens fa por, és el que ens paralitza, el que ens frena les decisions.
Vas tenir un parell de nassos de parar, apartar-te, mirar-ho tot plegat amb perspectiva, i decidir què volies fer amb tot plegat, sabent que es pot parar i decidir una altra cosa. Podia sortir bé o malament però... és allò que volies! Que gran.
Una cervesa? :)
accepto la cervesa!!!
No són decisions que es puguin prendre així a la valenta, no.
Per trencar amb tot per començar de nou s'han de tenir un parell de pebrots i, sobretot, s'ha de tenir clar què vols fer, on ho vols fer i com ho vols fer. I si aquesta decisió t'aporta tranquilitat i calma amb tu mateix, és que has encertat.
Pensar en que t'has pogut equivocar no serveix de res, perquè ja ho has fet, i ho has de mantenir fins al final.
Celebro que les coses et vagin de conya!!!
Cuida't molt!!!
Hola Pep!!!!! quan de temps!!!! continues x IBM????
Bé, jo ja veus q he canviat un xic d registre... i estic encantat...
Per cert, en el meu cas, la certessa del canvi la vaig trobar canviant... m'hagués estimat més saber-ho del cert abans però la por m'immobilitzava...
Una abraçada ben forta!!!
La incertesa..la resistència al canvi..tantes pors acumulades..buscar el sentit o l'essència d'un mateix és el camí que ens ajudaria a vèncer tot això..
i aprendre una mica, si es pot, de persones com tu!!
Publicar un comentario