8/8/07

Amazonas

La primera etapa es Belem. L´avio surt amb 13h de retard i per sort ens envian a un hotel amb tot inclos. Aprofitem per jalar, piscina i dormir. El problema es que arribem a Belem a les 2.30h de la matinada i no hi ha bus. Reclamem per que ens paguin el taxi i no hi ha tu tia. Parlo amb un home al que li han perdut la maleta en el mateix vol i accedeix a deixar-nos dormir a casa seva i nosaltres paguem el taxi. No obstant, truca a un nebot que ens be a recollir a l´aeroport aixi que ni el taxi paguem. Sort que hi ha bona gent pel mon. Tot i que aquest havia estat cura 13 anys a Italia. Ara esta casat i amb fills.

De Belem pirem cap a la Illa de Marajo. La illa fluvial mes gran del mon situada a la desembocadura del Amazonas, que alhora es el riu mes caudalos del mon. El viatge en baixell pel riu dura 3h. El David es deixa camelar per un noi natiu que ens veu cara de dolar amb potes. Li paguem birres i sopar. A canvi ens porta a una posada a peu de platja i negocia el preu per nosaltres per que no ens apliquin tarifa gringos. Acaba dormint amb nosaltres i al mati el llarguem. Tant facil com dir-li que no li paguem l´esmorzar i llavors tenia coses urgents a fer. En fi, forma part del joc.

De Marajo tornem a Belem i a les 1.00h de la matinada agafem el vol a Santarem. Arribem en 90 minuts i tampoc hi ha bus. No trobem cap anima caritativa aixi que toca dormir a l´aeroport i estalviar. El problema es que deu ser l´aeroport mes petit del mon. Dormint davant del quiosc de prensa mentres netegen l´aeroport. Be, dir que dormim es un dir.
A les 6am agafem el primer bus cap a la ciutat i busquem un banc que estem tots dos sense pasta en efectiu. El crac del David negocia una posada per 10 reals. Per descomptat cap comoditat. Pero hi ha dos llits que es el que necessitem.
Santarem es brut, lleig i aborrit. Al vespre ens deixem aconsellar per dues pijas i anem a parar a una discoteca de pijos blancs. Ens ignoren que dona gust. Acabem asquejats. Seran gilipolles!!!!! Agafem mototaxi per tornar. Sens dubte, el millor del dia.

Ens aixequem decidits a abandonar quan abans aquest coi de ciutat. El bus que ens havien dit que porta a la Floresta de Tapajos resulta que no passa. La gent no es posa d´acord en quin hem d´agafar. Es igual, agafem un que arriba a prop. Despres d´una hora i mitja per camins de terra arribem a un poblet. Demanem per algu que ens porti en barca a la comunitat mes propera de la Floresta. Dit i fet. En 10 minuts estem a l´aigua en una merda canoa que entra aigua per tot arreu.
Arribem en 45 minuts gaudint de la posta de sol sobre el riu Tapajós. Els colors son espectaculars. Es un afluent de l´Amazonas pero sembla el mar ja que casi no es divisa l´altre marge del riu.

Arribats a la comunitat el primer natiu ens ofereix casa seva. Negociem preu, sopem (arros, pasta i carn, el mateix tots els dies) i a dormir amb les hamaques. Mola. Sense electricitat, privacitat, serveis ni cap comoditat.

Ens aixequem d´hora i fem una excursio per dins de la selva. Esta be pero anem tota l´estona per camins. Veiem arbres gegants, el guia ens explica infinitats de remeis, menjars que fan amb les arrels i plantes. El millor de tot trobar una cabana al mig de la selva amb una samarreta del Barça i topar-nos amb una serp al costat que casi agafem pero que resulta era verinosa i si et pica la palmes en 2h.

De tarda ens banyem al riu. La sorra es blanca i fina, l´aigua transparent i el millor de tot es que es dolça!!!! Al vespre quedem amb un guia d´una comunitat veina per anar amb barca de nit per la selva.

MIKE DUNDEE!!!!!! Resulta que es el millor guia del mon. Ens porta amb una canoa petita per boscos inundats. Il.luminats nomes per la llum del lot. Fa cague pero alhora es al.lucinant. Ens vol ensenyar cocodrils. Passem una hora il.luminant tot a veure si veiem els ulls d´algun cocodril reflexat pero sense exit. Al final ens para en una mena de illa i començem a caminar a buscar-los seguint el seu rastre per la sorra. Estem amb l´adrenalina a flor de pell. El seguim per que a veure qui te collons de quedar-se a la canoa sol a fosques amb tots aquells sorolls. Despres de mig hora per fi enfoquem un cocodril. Esta en una mena d´estanc. De cop enfoquem un altre, un altre i aixi fins un total de sis. Estan a uns 15 metres i mola veure aquells dos punts reflexats en el aigua que et miren. De sobte el guia ens diu que no ens movem i que l´esperem. Es fica en el aigua. Flipem. Pensem que vol fer d´asqué per atraure´ls i que els poguem veure d´aprop. Ens quedem tots dos a fosques mentres ell camina per l´aigua amb el lot. Estem alucinant i cagats. El tio no para de caminar en direccio als cocodrils. Esta boig. S´esta acostant cada cop mes. Ja hi es a tocar. Se sent una capbullida i... ha agafat un!!!!!!!! Torna cap a nosaltres amb un cocodril. Aixo es el puto Discovery Channel!!!!!!! El un cocodril petit. D´uns 50cm. Li dona al David per que l´agafi. Li diem que ens volem fer una foto amb ell pero la camera esta a la barca!!!!! Aixi que refem el cami amb ell als braços. Enfoquem la resta de cocodrils i veiem que es mouen en direccio a nosaltres. El guia ens diu rient que igual un d´ells es la mare i que pot fer 3-4 metres. Joder. Prou d´adrenalina. Per fi arribem a la barca. Ens fem les fotos de rigor pero mirant en tot moment les esquenes. El deixem anar i pugem a la barca!!!!!! La tornada la passem recordant l´aventura ja que encara no donem credit que hagi passat de veritat.
Per descomptat, quedem amb el guia per passar el dia seguent amb ell caçant i pescant.

Al mati... (s´acaba el credit de internet, quan pugui ho completo)

3 comentarios:

Martí Cabré dijo...

Buf, quina por!
Pensa que els cocodrils per terra són molt ràpids.
Quines aventures, tio, tot aquest viatge és una experiència única!

Anónimo dijo...

Tarzan,
veo que la selva te ha devuelto a la civilizacion ya que has vuelto a escribir en el blog... casi me habia hecho a la idea de quedarme el azucarero todo para mi!

Un besote
Sonia & Carlitos

Kanu dijo...

La veritat es que lo que mes paga la pena d´aquests regió de l´amazones que porto vista es marajó i sense cap mena de dubte La FLoresta Nacional de Tapajós!! La resta, sobretot en cuant a ciutats es refereix no paga la pena ni parar-s´hi a veure-les. en especial Santarem, i la no menys horrible, bruta, calenta i perillosa Manaus, la capital de l´amazones, a la cual vaig arrivar després de 3 dies en vaixell. Aquests dies si que et vaig trobar a faltar amic meu!! Si ja vaig tenir enyorança al matí d´aixecarme i trobarme en aquell hotel d´aquella ciutat amb aquella gent, mes encara en un vaixell que de tant petit em donava cops al cap cada cop que anava al lavabo per que no hi cabia :). Per sort tambe coneixes gent maca, i si alguna cossa vaig fer en aquells dies al vaixell va ser parlar i coneixer aquelles gents tan sencilles pero honestes en general, encara que molt guarres en cuant a l´amazones es refereix. Si hagués començat a escridassar a tothom que tiraba alguna cosa al rio m´hagues deixat de parlar tot el vaixell, tripulació i capità inclossos.
En fi, saudades company! Espero que el teu viatge de tornada sigui lo més cómode, tranquil i profitós possible!!