Qui m'hauria dit al curs d'iniciació a l'escalada a l'octubre que acabaria fent migues amb tu!!!!!! Però si no teniem res en comú.
Doncs sí, no només hem fet migues sino que has calat fons en el meu interior. Poca gent deixa aquest buit per omplir quan marxa i aquesta és la sensació que tinc al acomiadar-me de tu.
No només han estat els dies d'escalada plegats i lo bé que ens ho hem passat ajudant-nos (i putejant-nos!!!!!!, que no oblidaré l'escalfalment amb el teòric 6a que va ser un 6b com tu tampoc oblidaràs la pressió de pujar darrera meu). Crec que això ens ha proporcionat l'espai on coneixe'ns, explicar-nos les nostres històries, compartir les visions de la vida i més en el moment de canvi en que tots dos ens trobem. En fi, l'espai on trobar una gran persona i un molt bon amic.
Doncs això, que estic molt trist per que marxis tot i que sé que és el que desitjes i que és el millor per tu.
Estem en contacte i que et vagi bonic, company. Et trobaré a faltar.