Ahir em vaig portar al meu pare a Gelida a que fes d'"avi gri-gri". És un chollo estar d'excedència i que el teu pare estigui jubilat. Estem mes units ara que mai. I no només per una corda!!!!
Avui, ens han acompanyat ell i la Coloma (la meva gossa), al David i a mi, a veure com pujàvem la via Escabroni Escapullini de la Miranda de Can Jorba.
La via és de 150m i V+. Està prou ben xapada (alejes màxims de 3 ó 5m, no sem dona bé això de les distàncies a mi).
L1 (45m, IV+): li he tirat de primer. Molt llarg i molt maco. La roca, com a tota la via molt bona i amb bons cantos.
L2 (40m, V-): li ha tibat el David. Sense problemes tot i haver-se posat dues vacunes pel viatge a Brasil abans de venir i tenir els hombros adolorits. Quin crack!!!!!
L3 (20m, IV+) + L4 (25m, V+): els he fet seguits. Bàsicament per que no he trobat la 3ª R o perque la que he vist quedava molt a l'esquerra d'on era i feia pal. Segons el David, per estalviar-me pujar la corda a l'esquena (hem pujat amb 2 cordes d'esportiva, una de 10.2mm i l'altre de 9.2mm, que la pujava el que anava de segon). El darrer llarg acollona pel patí que hi ha. No obstant, tot i ser vertical hi ha molt bon canto i pujant un peu i després l'altre com deien els profes al curs...
Rappel: hem lligat les 2 cordes i baixat per on hem pujat. El primer tram mola molt per que et despenjes del sostre i tens la sensació de volar!!!!!!!!!
Resumint, confirmat el que diu el llibre Montserrat Cara Sud, "asequibles itinerarios y excelente roca".
No hay comentarios:
Publicar un comentario