Sant Benet, escales i escalada

Ahir el Cavall Bernat i avui el Marc m'ha liat per anar a fer un parell de vies a Sant Benet. Quina bogeria d'escales des del monestir fins Sant Benet, em pensava que em moria.

Un cop a dalt li tirem a la via Gede de l'Elefant:

• L1 (III): li tiro jo, ni un seguro fins la R
• L2 (V+): li tira el Marc de primer i l'encadena. És un llarg preciós i molt tècnic on la postura del cos es clau. Em fa molt feliç haver-la pogut encadenar tot i anar de segon
• L3 (Ao): flanqueig curt però super exposat. Li tiro de primer fent Ao amb fifi i estreps.
• L4 (6a): el Marc el fa en lliure i posant alguns friends. Jo ho flipo, sort de la fifi.
• L5 (III): li tiro i un altre llarg sense seguros fins la R
• La baixada és a peu i millor si estas prim ja que hi ha un tros on pots quedar enclastrat. És molt bonic de veure l'ermita de Sant Salvador que hi ha enclastrada a la roca.

Després de dinar anem a per la via Pirenàica de la Mòmia. Jo ja tenia poques ganes de pujar però al Marc no se li esgoten les piles mai!!!!!! Total que va tirar ell tots els llargs de primer i sort d'això:

• L1 (IV): petit flanqueig però molt incòmode i un xic exposat pel meu gust. Queda clar que no m'agraden els falnquejos
• L2 (7a): el fem tots dos en Ae. Jo em bloquejo totalment en la primera xapa ja que no era capaç de treure la fifi. Si hagués tingut una navalla a mà tallo el cordino!!!!! Al final, després d'una eternitat, no sé com acabo pujant arrastrant-me per la paret. Quan arribo a la R el Marc no gossa preguntar-me si vull continuar per que la resposta era obvia (NO!!!!!) i tira cap a dalt ràpid sense donar-me temps a queixar-me.
• L3 (6b): també fem 2/3 en Ae. Sort que a la R em desbloquejo i per contra pujo aquest llarg super ràpid (això sí, passant dels estreps i tirant de braços)
• L4 (V): si això és un cinqué!!!!!!! El primer pas tots dos el fem en Ao
• L5 (IV): sí que és un quart però que li diguin al Marc els alejes que havia, només dues xapes
• L6 (III): dos xapes més i ja som al cim

Ja fent el rappel de baixada sens fa fosc i sort que el Marc tenia el frontal a mà (el meu estava a la bossa a peu de via). Quina sensació està a fosques allà dalt i tenir que fer tota la baixada amb els frontals. Per sort el Marc es movia com a peix a l'aigua i ens va guiar fins a les escales de baixada. Curiós, amb el que les havia odiat al pujar el que em va alegrar de veure-les.

En fi Marc, el meu cos em demana estar uns dies sense veure't ja que em fan mal tots els muscles. Això sí, tu demà a escalar amb la Laia (la vas enredar al final per anar a aquella via tant lluny?) i el cap de setmana a escalar a la Franja. Serà l'edat però jo aquest cap de setmana només penso pujar i baixar del llit.

Això sí, quin fart d'apredre que et fas quan escales amb gent que en sap. I quin patir del Marc d'anar amb un novato que deixa anar el reverso per treurés els peus de gat!!!!!!!

lo Cavall Bernat!!!!

Per fi va arribar el dia de fer la Punsola (25 d'abril de 2007). El primer que la va proposar va ser el David a meitats de febrer i jo li vaig dir que estava boig. Voliem fer-la abans que marxés al Brasil i no va estar possible (pel fred, el vent i pel meu canguelis). Finalment el Marc es va oferir voluntari per acompanyar-nos al Pep i a mi (està clar que sense un monitor jo no pujava).

Se'm fa difícil expressar totes les emocions que m'ha generat aquesta via. Ho podria ressumir amb una sensació de respecte i por prèvia a la pujada alhora que amb un component d'il.lusió per fer quelcom important (si més no per mi), una sensació de pau, tranquilitat, confiança i entrega durant la pujada (tot i el pati i la dificultat dels darrers trams, pot ser pel fet de comptar amb la companyia del Pep i del Marc en tot moment) i finalment, al arribar al cim vaig experimentar una eufòria incontrolada, una alegria i una escalfor que brotava a raudals de dins meu sense que pogués contenir (ni tampoc volia). Difícilment podré oblidar aquella emoció quan vaig veure la silueta de la moreneta. Vaig "correr" (certament em vaig oblidar que encara restaven uns metres d'escalada) cap a ella conscient que el somni s'havia fet realitat. Encara ara escrivint aquestes linies i amb el record fresc a la ment se'm posa la pell de gallina.

Vam sortir a les 9:30h de Sta Cecília, feia un dia de sol explèndit. El Pep va tibar de primer els dos primers llargs (IV+, V), jo els dos següents (V, V+), el Marc els dos més xungos (6b, 6b+, el Pep i jo amb Ae) i finalment el Marc em va deixar tirar de primer el darrer llarg (6a que vaig fer amb Ae les dos primeres xapes del flanqueig).

Recordo que en arribar al cim feia una ventada increible i que em vaig posar a cantar com un posés. No vaig parar de cantar fins que el Pep i el Marc van arribar on era jo. Suposo que deurien pensar que estava boig. De fet, he provat de recordar aquests dies que era el que vaig cantar (o tararejar...) però no ho recordo. Suposo que no paga la pena fer-ho, va passar i ho vaig viure intensament que és el que compte.

En resum, una experiència que romandrà gabrada a la meva ment per molt de temps.

David, et vaig tenir present en molts moments del dia, en com hauries disfrutat estant allà. Adalt al cim, a la baixada... Saps perfectament que si no hagués estat per tu jo no hauria pujat ni haver pogut gaudir de totes aquestes emocions. Tot i la distància fes-te-les teves ja que d'una manera o altre i erets pressent i les varem compartir.

Marc, Pep, gràcies per dur-me i acompanyar-me. Amb companys de cordada com vosaltres tot es fa més fàcil i amé.

Bateig artificial

Ahir dimarts vaig acompanyar al Marc a fer els dos primers llargs de la via Anglada a la Paret de l'Aeri a Montserrat. Ha estat la meva primera experiència amb l'escalada artificial i quina experiència!!!! Mai havia pujat utilitzant estreps ni fifi.

La jornada va ser esgotadora. A les 8:30h el recollia a Barna, a les 9:30h començàvem l’aproximació des del refugi de Santa Sicilia (una hora de pujada constant i per via ferrata i canal). A les 10:30h començava el Marc a pujar i a les 21:30h varem acabar. Després baixar al refugi desgrimpant i casi a fosques. I tot això per fer 2 llargs. Bé, els dos llargs només el Marc, que jo em vaig quedar a la primera R on vaig estar més de 4 hores assegurant-li el segon llarg penjat amb un pati força interessant.

Però no us ho perdeu, el Marc es va quedar al refugi amb la intenció d’acabar la via en solitari entre dimecres i dijous dormint a la paret amb hamaca. Quin crack!!!!! Apa Marc, quan baixis ens expliques que tal l'experiència.

Tots dos llargs eren 100% artifo amb la qual cosa podria haver-me estalviat els peus de gat i el magnesi ja que no vaig escalar res amb lliure. Vaig agafar bé el tranquillo als estreps però no amb la fifi (em costava molt deixar anar cordino amb la qual cosa tirava de fifi i de mans lliures alhora per agafar-me). Molt interessant també treure friends i tascons amb el martell. Però sobretot veure com el Marc anava equipant els llargs de primer (posant material o utilitzant borils un xic rovellats per algú acostumat als parabolts de l'esportiva) i tot el procés per garantir la seguretat.

En resum, una experiència increïble i que sens dubte m’ha ajudat a agafar confiança per fer la Punsola al Cavall Bernat. Alhora també estic molt content per haver pogut escalar amb tu Marc i compartir una jornada que tot i l'esgotament sem va passar volant. Moltes gràcies per blindar-me aquesta oportunitat i, sempre que vulguis, compta amb mi per anar-li a tibar.

A volar!!!!!!!

Ahir varem anar el senyor Jordi i un servidor a la Placa de la Pluja a Can Jorba. En Jordi va arribar 30 minuts tard a Ca l'Ana (ell que sempre és puntual, o millor dit, era). En una altre entrada ja aprofundiré sobre els darrers canvis de comportament del meu company que tenen una justificació molt comprensible i envejable!!!!!
La jornada va ser molt profitossa, 8 vies ell i 9 vies jo. El que fa començar a escalar a una hora raonable enlloc de plantar-se a la paret a les 13h després d'esperar l'horeta de rigor als companys i fer un esmorçar d'entre 1 i 2 hores. Tot això i a les 17:30h ja havíem acabat. Tot just posar peus al terra després de la darrera via ens va caure un xàfeg de 5 minuts fent honor al nom de la zona. Per sort va quedar en això ja que la baixada al cotxe ja és prou exposada i relliscossa per si sola. Ni el Jordi ni jo ens vam escapar de varies relliscades i cops de cul al baixar. Això sí, de tornada a l'Ana la clara i les patates braves van sentar a glòria!!!!!

Al que anavem, el més significatiu de la jornada: la primera volada del Jordi anant de primer. Això sí, en un 6b!!!!!!!!!!!Si, si, en un 6b i el Jordi. Quatre metres de caiguda. Dos o tres per que tenia la cinta a tocar de la boca i donat que volia encadenar la via no va gosar afagar-la amb la mà, mes un metre que li vaig regalar per la distància que em separava de la paret. Va ser la caiguda més silenciosa que he presenciat. El tio no va obrir la boca ni avisar que podia caure (sort que no m'havia demanat corda per xapar que si no va al terra directe). Simplement va volar i jo flipar!!!!!!!

Doncs així les coses i la confiança del Jordi de llançar-se a la vida us detallo les vies que varem fer ahir:

• #13 Tochin (V+): li tibo de primer i "encadeno" (lease agafo) totes les cintes exceptuant les dos primeres que es poden xapar repenjant-se a la roca del costat. Quina merda. Poso com excusa el fet d'haver anat al plafó divendres i trobar a faltar les presses de colorins que es veuen una hora lluny. Arriba el Jordi i l'encadena de primer. Ja sabem qui serà el Tochin avui.
• #12 Scare face (6a): el Jordi la deixa muntada i li fotem tots dos en top-rope. Després de fer la #11 l'encadenem tots dos de primer.
• #11 Benito Bombilla (6a): la pujo de primer i en l'última xapa mi penjo per falta de pila. Estic a un pel de fer-la a vista!!!!! En Jordi sí que aconsegueix encadenar-la. Així que la torno a intentar després i aquest cop sí que aconsegueixo encadenar-la. Al baixar deixo equipada la #10 per fer-la en top-rope.
• #10 Valentín Casanovas (6b): a aquestes alçades, donat que jo havia fet una pujada més que el Jordi li tocava a ell pujar. Com havia dit havia deixat muntada aquesta via per fer-la en top-rope. Doncs per sorpresa meva el Jordi treu la corda i es posa a fer-la de primer. OLE TUS HUEVOS!!!!!!!. La volada ja l'he explicada. El que no he dit es que van haver dues volades més en el mateix lloc i tot i així va acabar pujant-la. Agafant cintes sí. PERO DE PRIMER. Jo vaig pujar-la en top-rope i casi l'encadeno. Puta pila!!!!!!!
• #????. Hi ha una via entre la 10 i la 9 que el Jordi va encadenar a vista. Jo la vaig encadenar de primer després (tot i que agafant la cinta de la R) i tots dos varem coincidir en dir que era un V+. A veure si algú dels que hi enteneu ens ho confirmeu.
• #09 Els sinxampú (6a): en Jordi li tiva de primer i es baixa a la tercera xapa. Té els braços petats i no és per menys. Així que em concedeix el meu moment de glòria de la jornada. La pujo de primer però penjant-me en les darreres cintes. Després la tornem a pujar tots dos en top-rope. En queda un petit mal regust ja que casi l'encadeno (si es pot dir així tot i fer-la de segon) però just abans de la R en fallen les forçes i no arribo a una pressa!!!!!!

Jordi, ara ja tenim 3 projectes oberts: el del plafó i els dos d'aquí (Valentin Casanovas i Els sinxampú).

Apala, com diu l'Àlex, A CUIDARSE!!!!!!!