Sant Benet, escales i escalada

Ahir el Cavall Bernat i avui el Marc m'ha liat per anar a fer un parell de vies a Sant Benet. Quina bogeria d'escales des del monestir fins Sant Benet, em pensava que em moria.

Un cop a dalt li tirem a la via Gede de l'Elefant:

• L1 (III): li tiro jo, ni un seguro fins la R
• L2 (V+): li tira el Marc de primer i l'encadena. És un llarg preciós i molt tècnic on la postura del cos es clau. Em fa molt feliç haver-la pogut encadenar tot i anar de segon
• L3 (Ao): flanqueig curt però super exposat. Li tiro de primer fent Ao amb fifi i estreps.
• L4 (6a): el Marc el fa en lliure i posant alguns friends. Jo ho flipo, sort de la fifi.
• L5 (III): li tiro i un altre llarg sense seguros fins la R
• La baixada és a peu i millor si estas prim ja que hi ha un tros on pots quedar enclastrat. És molt bonic de veure l'ermita de Sant Salvador que hi ha enclastrada a la roca.

Després de dinar anem a per la via Pirenàica de la Mòmia. Jo ja tenia poques ganes de pujar però al Marc no se li esgoten les piles mai!!!!!! Total que va tirar ell tots els llargs de primer i sort d'això:

• L1 (IV): petit flanqueig però molt incòmode i un xic exposat pel meu gust. Queda clar que no m'agraden els falnquejos
• L2 (7a): el fem tots dos en Ae. Jo em bloquejo totalment en la primera xapa ja que no era capaç de treure la fifi. Si hagués tingut una navalla a mà tallo el cordino!!!!! Al final, després d'una eternitat, no sé com acabo pujant arrastrant-me per la paret. Quan arribo a la R el Marc no gossa preguntar-me si vull continuar per que la resposta era obvia (NO!!!!!) i tira cap a dalt ràpid sense donar-me temps a queixar-me.
• L3 (6b): també fem 2/3 en Ae. Sort que a la R em desbloquejo i per contra pujo aquest llarg super ràpid (això sí, passant dels estreps i tirant de braços)
• L4 (V): si això és un cinqué!!!!!!! El primer pas tots dos el fem en Ao
• L5 (IV): sí que és un quart però que li diguin al Marc els alejes que havia, només dues xapes
• L6 (III): dos xapes més i ja som al cim

Ja fent el rappel de baixada sens fa fosc i sort que el Marc tenia el frontal a mà (el meu estava a la bossa a peu de via). Quina sensació està a fosques allà dalt i tenir que fer tota la baixada amb els frontals. Per sort el Marc es movia com a peix a l'aigua i ens va guiar fins a les escales de baixada. Curiós, amb el que les havia odiat al pujar el que em va alegrar de veure-les.

En fi Marc, el meu cos em demana estar uns dies sense veure't ja que em fan mal tots els muscles. Això sí, tu demà a escalar amb la Laia (la vas enredar al final per anar a aquella via tant lluny?) i el cap de setmana a escalar a la Franja. Serà l'edat però jo aquest cap de setmana només penso pujar i baixar del llit.

Això sí, quin fart d'apredre que et fas quan escales amb gent que en sap. I quin patir del Marc d'anar amb un novato que deixa anar el reverso per treurés els peus de gat!!!!!!!