lo Cavall Bernat!!!!

Per fi va arribar el dia de fer la Punsola (25 d'abril de 2007). El primer que la va proposar va ser el David a meitats de febrer i jo li vaig dir que estava boig. Voliem fer-la abans que marxés al Brasil i no va estar possible (pel fred, el vent i pel meu canguelis). Finalment el Marc es va oferir voluntari per acompanyar-nos al Pep i a mi (està clar que sense un monitor jo no pujava).

Se'm fa difícil expressar totes les emocions que m'ha generat aquesta via. Ho podria ressumir amb una sensació de respecte i por prèvia a la pujada alhora que amb un component d'il.lusió per fer quelcom important (si més no per mi), una sensació de pau, tranquilitat, confiança i entrega durant la pujada (tot i el pati i la dificultat dels darrers trams, pot ser pel fet de comptar amb la companyia del Pep i del Marc en tot moment) i finalment, al arribar al cim vaig experimentar una eufòria incontrolada, una alegria i una escalfor que brotava a raudals de dins meu sense que pogués contenir (ni tampoc volia). Difícilment podré oblidar aquella emoció quan vaig veure la silueta de la moreneta. Vaig "correr" (certament em vaig oblidar que encara restaven uns metres d'escalada) cap a ella conscient que el somni s'havia fet realitat. Encara ara escrivint aquestes linies i amb el record fresc a la ment se'm posa la pell de gallina.

Vam sortir a les 9:30h de Sta Cecília, feia un dia de sol explèndit. El Pep va tibar de primer els dos primers llargs (IV+, V), jo els dos següents (V, V+), el Marc els dos més xungos (6b, 6b+, el Pep i jo amb Ae) i finalment el Marc em va deixar tirar de primer el darrer llarg (6a que vaig fer amb Ae les dos primeres xapes del flanqueig).

Recordo que en arribar al cim feia una ventada increible i que em vaig posar a cantar com un posés. No vaig parar de cantar fins que el Pep i el Marc van arribar on era jo. Suposo que deurien pensar que estava boig. De fet, he provat de recordar aquests dies que era el que vaig cantar (o tararejar...) però no ho recordo. Suposo que no paga la pena fer-ho, va passar i ho vaig viure intensament que és el que compte.

En resum, una experiència que romandrà gabrada a la meva ment per molt de temps.

David, et vaig tenir present en molts moments del dia, en com hauries disfrutat estant allà. Adalt al cim, a la baixada... Saps perfectament que si no hagués estat per tu jo no hauria pujat ni haver pogut gaudir de totes aquestes emocions. Tot i la distància fes-te-les teves ja que d'una manera o altre i erets pressent i les varem compartir.

Marc, Pep, gràcies per dur-me i acompanyar-me. Amb companys de cordada com vosaltres tot es fa més fàcil i amé.