Am I in Boston?

Sembla ser que si. Si mes no ahir vaig estar cinc hores en un bus xines desde NY a Boston. Quina pallissa de viatge. Potser que em vagi acostumant a les llargues distancies.

Vaig arribar a les 23h i com cada nova ciutat buscat la vida per arribar a l'alberg. Cada sistema de metros es de son pare i de s'ha mare. Total a la una de la matinada al llit.
Aquest mati he decidit que passava de visitar la ciutat aixi que he demanat per un rocodrom i despres d'esmorzar cap a escalar. M'ha costat lo seu trobar-lo pero ho he aconseguit (esta a les afores de Boston, en un poblet petit i a sobres en un poligon

industrial). Val a dir que els americans son un xic raros, suposo que com a tot arreu. Tant et trobes gent

encantadora que es delei per ajudar-te com esquerps que et miren com un estraterrestre. Suposo que el meu angles d'Oxford tampoc ajuda. Aixo si, li estic fotent una nejeta que espero que quan torni sigui capac d'entendre les indicacions dels carrers (si mes no, per arribar a l'aeroport).

Des de les 11h fins a les 19h escalant. Estic mort pero ha pagat la pena.
He fet bulder i vies en tope rope, he trobat un bon company de cordada. El grau aqui
es diferent. De boulder he fet un V1 i de via un 5.9+ (en ambdos casos venen a ser un V+ pelat). Oriol, vaig be amb l'equivalencia? Per cert, aqui totes les vies estan marcades amb colorins. Tant pels peus com per les mans. Es un mon de colors, no se com s'ho faran quan van a les muntanyes. Com no portin rotuladors fluorescents!!!! Jo logicament els hi he dit que passava de seguir colorins, prou feines tenia!!!! No obstant, al final he aconseguit fer un boulder seguint els colorins amb mans i peus (crec que era un 6a!!!!!)..

A veure si aquest vespre comenco a veure quelcom de Boston que no sigui el metro. Diuen que es molt bonica i que hi ha molt ambient universitari (si mes no hi ha Harvard). Aixi que comencare pels bars!!!!! Apa, cap a la dutxa que dec fer pudoreta.