Boston self service

Boston es una ciutat magnifica. Perdres pels seus carrers i gaudir de l'ambient colonial dels seus edificis et transporta en el temps. Realment m'ha encantat.
Hi ha un tour que recorre els principals llocs d'interes i que esta marcat en el terra per una linia vermella. Recordeu a l'Emilio Aragon seguint una linia blanca? Doncs la mateixa sensacio tenia jo.

Ahir vaig estar a Harvard, cuna del coneixement. Vaig poder conversar amb una estudiant d'alla, qui sap si sera algu en el futur, ja que farden d'haver educat varis premis nobels i 5 pressidents dels EEUU. No vaig preguntar si un d'ells era en Bush ja que si no segur que no fardarien tant. Tot i que no crec que aquest home tingui gaires estudis.

L'alberg esta al costat de l'estadi dels RedSox, l'equip de beisbol de Boston. Ahir a la tarda van jugar contra els NY Yankees i havia un ambientas increible (sembla ser que es com un Barca-Madrid). La nit a Boston es plena de bars i pubs i logicament universitaris. Molta festa, que cal que us expliqui. Birres i mes birres. La puta propina obligatoria pels cambrers. Ahir al vespre, amb un frances i un angles vam anar a parar a un bareto on tocaven en directe, uauhhh, quina passada. Cantaven i tocaven de conya.

Aqui a Boston he descobert una tactica per beure gratis. La "tastica" es ben senzilla. A diferencia de Catalunya, aqui la majoria de McDonals (que hi ha un cada 100 metres aprox, pot ser exagero pero hi ha molts) tenen surtidors de beguda self-service (ja sabeu allo de l'america XXL). Per fer-ne us nomes cal que demanis un Meal (menu complert). Et donen el got al mostrador i tu mateix et serveixes (l'unic requisit es doncs, tenir un got). Doncs be, ja fa dos dies que volto per Boston amb el meu got a la bossa i vaig recarregant l'ampolla quan s'acaba. Els insipids treballadors no et diuen res (hello, how are you?, well, thanks i ja esta). Imagino que deuen estar igual de mal pagats que a Espanya i pasen de tot.

Per rematar-ho aquest mati m'he trobat amb un munt de gent que caminava per la vora del riu (on fan les regates els pijos de Harvard). Resulta que era una caminata popular a favor de la SIDA i al final de recorregut, en un parc, havien organitzat una festa amb musica i tot de paradetes que oferien gratis jalar, beure i queviures pels soferts participants (suposo que no conten els meus 100 metres). El cas es que he omplert la panxa i la motxila i de queviures per aquest vespre que prenc un bus fins a les catarates del Niagara a la part de Canada. M'esperen 12h de viatge i espero poder dormir una mica.

Quan trobi un lloc que ho permeti ja penjare alguna foteta de Boston.