11/6/07

El show de Truman

Recordeu la pelicula? Doncs tal qual. Les cases, la gent, les bones maneres... Definir amb una paraula Livonia: TRANQUIL, i a la seva gent: SIMPLES (tot i que amables, simpatics i felicos).

Hi ha una gelateria bonissima (la cambrera tambe, per que totes les cambreres son tan guapes? per la propina?). He llegit el diari local mentres menjava el gelat. Fotos d'un vetera de la 2a guerra mundial al balco de casa seva desenredant la bandera americana i la seva dona mirant-lo, d'un parell de dones tocant en un picnic (varies pagines explicant les virtuts d'aquests actes i el be per la comunitat). Aixo es lo mes destacat del diari a part d'algun anunci d'un meravellos aparell per que trobis paratges atractius en els boscos propers. Aixi d'excitant es la vida aqui. Costums fixes i poques preocupacions. Aixo si, a les 17h tothom a casa, la canalla juga al carrer, els pares arreglen el jardi, pintan la barana o juguen amb la canalla. A les 19h a sopar, una mica de tele i a dormir. He passat davant una perruqueria i no m'he pogut resistir. Amb maquinilla, tisores i navalla. Quince minuts i llestos. He jugat amb els veins (mare i fill) a baseball i basquetball. He llegit a la gespa i jugat amb el gos. El cel al vespre es espectacular, quin fotimer d'estrelles.

En fi, com deia Jim Carrey: por si no nos vemos, buenos dias, buenas tardes y buenas noches!!!! Que dema prenc l'avio cap a Las Vegas!!!!! Vicio, vicio!!!!!!

En Michael i la Irene. Adorables!!!!
Is short enough????
En Tommy i la seva mare.

5 comentarios:

Anónimo dijo...

niiiiiinnnn
vaja ritme que portes de trobades i xerrar i xerrar i xerrar....
desde bcn calurosa et segueixo
muua mauu
lap

Anónimo dijo...

hello Brother! Parece que te lo estas pasando pipa! Si decides quedarte con los Yanquis el azucarero es MIO! Yupieeeeeeeeee
Un grande Kiss de Carlitos.

Anónimo dijo...

Per cert, em deus un gelat perquè el de Montserrat vas menjar-te'l sense pietat i jo gairebé no vaig poder tasta-lo!!!
En tenen de gustos especials??

L+

Anónimo dijo...

Osti tu !, ves per on acabo de saber per on pares. Quina sorpresa !

La veritat és que no en sabia res. Desconec els motius que t'hi han portat, però estic segur que t'ho passes bé.

Si d'una cosa puc estar segur, és que em fas enveja. D'una altre cosa també en puc estar: viatjar és de les coses més enriquidores que hom pot fer, sigui quin sigui el motiu.

En fi, ben arribat allà on siguis !!!

En Massagran dijo...

Jose Manueeeeeeeeeeer!!!

Per aquí, dir-te que et vas perdre una competició d'esportiva passada per aigua que Déu n'hi dó! Algunes fotos a http://www.ressenya.net/rave, però em sembla que ja les vas rebre! Se t'hi va trobar a faltar.

Les 9 del matí de diumenge al bar Anna no són el mateix sense tu :P

Una abraçada titu!!