Primera parada, Zion NP. Diuen que despres de Yosemiti es el millor lloc per escalar. Quines parets, 600metres!!!!! Fa vertigen nomes de mirar desde abaix. Es espectacular. Fem un primer hike suau de 3 milles.
Trobem placa al campground dins del parc (i aixo que la guia diu que es impossible en aquesta temporada sense previa reserva amb forca antelacio). Dormim al terra amb un cel espectacular. Si mal no recordo es el meu primer vivac a la meva vida. Estic emocionat. Tot va sobre rodes.
14 de juny. 6.00am. Decidim fer un hiking de 12.9km fins a l'observatori del canyo. 6.4km de pujada i 6.4 de baixada sota un sol abrassador. Quina pallissa pero quin paissatge. Colors del gris al groc passant pel vermell i el taronja. El verd de la vegetacio. Llangardaixos i esquirols per tot arreu. Falcons i aguiles reals. Vistes espectaculars.
Aixo si, ni un sol escalador. Es epoca de cria de no se quines aus i no deixen. I la gent fa cas!!!!!! Aixo es un crim!!!!!
El parc es un gran canyo i les parets reflecteixen els diferents nivells de l'aigua al llarg del temps. America es el pais de les autocaravanes. A quina mes gran. Els serveis son increiblement nets i sempre hi ha paper.
Bany al riu i cap a Bryce NP.
Zion Canyon NPA en Timo li agrada el rock & roll. Jo llegeixo el meu llibre de gramatica per millorar l'angles mentres ell condueix. Sopem a un bar de cowboys. Tambe trobem placa al campground dins del NP. La sort segueix de cara.
Ja es fosc i els rangers (guardes de tots els NP) han montat un munt de telescopis per veure les estrelles i fan explicacions de les diferents constelacions. Amb aquest cel es facil veure-les totes. Tornem a fer vivac!!!! En Timo ja esta cansat per que abans de Las Vegas ja ha estat a Yosemiti i no dorm be al terra. Jo en canvi, estic contentissim de poder gaudir de la natura en estat pur.
15 de juny. La nit ha estat fresqueta. He somiat amb la feina. L'Isma, un company de l'EGB treballava a Aventia. Parlava amb ell per saber com anava tot i millor no tornar. M'he despertat i ja era de dia. En Timo segeix dormint. Marxo a meditar a dalt de la colina i oh sorpresa, la vall de Bryce als meus morros. Guau!!!!!! Quin espectacle de la natura. Quina energia. Quin fluir. No se en quin moment de la meditacio he tingut la claretat que tornare a la feina per arreglar l'atur i a buscar una altre feina. No vull donar-li mes voltes per que em fa vertigen a la que hi posso ment. Ja es veura.
Bryce NPEn Timo s'aixeca cansat i amb febre. No ha dormit be i te els peus amb llagues de les caminates. Per sort Bryce es el NP mes petit i es pot veure perfectament en pocs metres dalt de la vall. Decidim anar a Page i dormir en un motel amb un llit com deu mana.
Condueixo jo. Tenim un GPS (puto GPS). Posem l'adreca i cap a Page. La primera carretera es una highway, la segona una comarcal, la tercera es una de terra pero ample (30 milles i nomes trobem un cotxe). Aixo no pinta be. La seguent interseccio ens porta a un cami de carros enmig del dessert. 24 milles mes per endavant fins la seguent interseccio que segons el GPS esta a prop d'una highway. Li dic al Timo que millor tornem enrera. Com bon alemany es un capgros i el GPS mana. Triguem 90 minuts en fer les primeres 20 milles. El cotxe rasca constantment amb les pedres per sota. La primera pedra en Timo renega de com condueixo temeros del que dira la companyia on ha llogat el cotxe. No obstant, vol continuar seguint al GPS. La primera vegada que ens quedem encallats a la sorra es queda en blanc. No sap que fer. Igual es pensa que vindra l'helicopter del RACC. Baixo del cotxe, busco fustes per poder tenir traccio a les rodes i ens ensortim. A partir d'aqui ja no torna a renegar i em guanyo la seva confianca.
De la milla 20 a la 23 triguem 1h!!!!! Cada 50 metres hem de parar per veure com sortejar les pedres que hi ha al cami, superar rampes o desnivells. El cotxe rasca per tot arreu. Encallem 3 o 4 vegades mes a la sorra. OK. Quan ja nomes queda 1 milla per la seguent interseccio la "carretera" s'acaba. Ahhhhhhh!!!!!!! Per sort, cap dels dos perd els nervis. Aixo si, deixem anar uns crits per descarregar la mala llet.
Demanem al GPS que recalculi la ruta per tornar a Bryce i ens diu que una merda. Que no te cobertura!!!!! Aixi que estem al mig del dessert perduts, amb un sol que espatarra i sense telefon. Tenim la gasolina justa per fer arribar a Page. Per descomptat no ens hem topat amb cap cotxe en els darrers 40 milles. Hem de tornar a refer tot el cami i el problema es que hi ha diverses interseccions pel cami i trams on el cami no esta ben dibuixat. GUAIIII. En Timo esta bloquejat. Per sort tinc una bruixola i li dic que anem cap al nordoest. Despres de 2 hores mes arribem a la primera carretera de terra!!!!! Estem salvats.
Per acabar de rematar la jornada, trobem un cami alternatiu per anar a Page sense haver de tornar a Bryce. Es un cami de terra i en un moment passo per sobre d'una serp. Per sort no la trepitjo. L'adrenalina esta tant alta que tot i que els tinc panic paro el cotxe i m'apropo a menys d'un metre a tirar-li una foto.
Ara tot son riures i una experiencia per explicar. Probablement el millor record de tot el viatge. Aixo uneix i a partir d'aqui la nostra amistat es reforca. Passem la resta del viatge parlant i explicant-nos aspectes personals (parelles, hobbies, pors, ...). Aixo si, no deixa de ser un capgros que vol tenir-ho tot planificat i tracta de imposar el seu criteri. A mes, te poca paciencia i quan li faig repetir quelcom perque no l'entenc rebufa. Pero em cau be i m'esta ajudant a treballar aspectes del meu personatge. Aixi que millor m'entrego a deixar que ell porti el control que es el que jo sempre intento fer.
Tot i les rascades el cotxe nomes ha perdut una proteccio del carter i te unes quantes rascades. Sembla mentida. Finalment arribem a Page i el millor es que el Motel te piscina.
16 de juny. Visitem l'Antelope Canyon. Es espectacular les fotos que surten sense flash amb els ratjos de sol. Despres visitem el Hourseshoe del rio Colorado. Quin vertigen. Aqui tot es enorme. Per la tarda a visitar el Navajo National Monument. Tot i que el pla era anar cap a Monument Valley i dormir a mig cami en Timo vol tornar a Page. Doncs accedeixo tot i que no em ve de gust. Per compensar-ho en Timo em convida al cine a veure els 4 Fantastics.
Antelope Canyon
HorseShoe riu Colorado
Navajo National Monunent
17 de juny. Anem a Monument Valley atravessant la reserva india dels Navajos. Res de indis amb plomes. No puc entendre com poden viure a mig del dessert sense cap servei a centenars de milles. Monument Valley es realment com les pelicules de l'oest. Tornem a parlar sobre on anar. La idea era Arches NP o Chelly pero ves per on tornem a Page per intentar anar a Wave. Aixo comenca a semblar aquella pelicula del Dia de la Marmota. En fi, compto fins a tres, respiro fons i accedeixo. Suposo que cal entregar per rebre... El cert es que part de rao no li falta. Estem a Monument Valley que es un dels llocs mes impressionants i no li donem importancia perque portem dies veient meravelles de la natura a quina millor.
Fem unes birres i uns billars, rises i a dormir a les 2am. Aquest poble esta mort a partir de les 1am. Que diferent que es dels llatins.
Monument Valley
18 de juny. Madruguem per aconseguir un passe per veure Wave (nomes donen 30 per dia). Aconseguim un per dema!!!! Per fi avui no dormim a Parge. Visitem la pressa del llac Powell i anem al Grand Canyo del Colorado a la part nord (aquest era el pacte per dormir a Page!!!!). La part nord es la menys visitada. Impressionant!!!!! Fem un parell de hikes curts. La sort ens segueix acompanyant i tot i que hi ha un retol que diu que el campground esta complert demano al ranger i hi ha hagut una cancelacio de darrera hora!!!! Aixo ens permet veure la posta de sol i la sortida de sol a peu del canyo. Guauu!!!!!!! I per descomptat, dormir sota les estrelles.
19 de juny. 4.30am. La sortida de sol es maca, pero collons, que d'hora que surt!!!!!
Condueixo fins a Wave. Quin plaer conduir per les carreteres americanes. No es pot correr molt i tothom respecte els limits. Jo no.
Wave es un grup de muntanyes on s'aprecia els diferents nivells de l'aigua a mesura que es va assecar el mar i formar els canyons que hi ha a tota la zona. L'efecte es ESPECTACULAR tant per les formes que sembla que estiguis enmig de les ones del mar com pels colors. A mes, les parets conviden a escalar!!!! L'unic problema es que per arribar-hi cap caminar unes 4 miles per mig del dessert amb un sol de justicia. I 4 miles per tornar, of course. Acabem destrossats. En Timo te els peus destrossats. Aquest cop no renego i abans que ell ho suggereixi accedeixo a tornar a PAGE!!!!!!!!! Que be que senta la piscina.
Wave
20 de juny. Avui es l'aniversari de Timo. El plan era anar directament al Grand Canyo a la part sud i estar els dos dies que ens queden abans de tornar el cotxe a Las Vegas. En Timo pensa que amb un dia mes que suficient. Aqui si que em quadro. Estar tant a prop d'una de les 7 meravelles del mon i no gaudir-les!!!! Finalment passem el mati al llac Powell i conduim a la tarda fins al Gran Canyo a la vertent sud. Tornem a trobar lloc al campground. Perfecte. Podem tornar a veure la posta de sol dins del canyo. Fem unes birres per celebrar l'aniversari. Dema al mati jo fare un hike de 12,5 miles per anar a dins del canyo. En Timo es quedara dormint. No podre quedar-me a dormir a dins del Canyo pero com a minim el visitare a fons (tampoc se si podria per que cal un permis i cal demanar-lo amb antelacio).
Grand Canyon
21 de juny. 3.40am El cel esta completament estrellat. Em moro de son pero alhora d'ilusio per poder anar fins al ben mig del canyo. Arribo al punt de partida del hiking a les 4.47am. Encara es fosc. Trigo 5h en baixar i pujar. Per mi tot un record i un record inborrable. Ha estat una excursio preciossa. Calia fer-ho d'hora per que quan el sol pica (a partir de les 10am) es quasi impossible caminar. El paissatge es impressionant. Arribo fins a un mirador a uns 100m per sobre del riu Colorado. No hi ha ningu en 360°. Et sents insignificant alla enmig. Les dimensions sons apabullants. Increible.
La pujada es fa dura pero paga la pena.
Arribo al campground i el Timo no hi es. Igualment em foto una dutxa. Mango tovallola, xampu... Que be que em quedo!!!! Aprofito la resta del mati per anar als miradors del Grand Canyo amb el shuttle bus intern.
Es interessant veure que en aquesta zona dels EEUU no hi ha la barreja racial de Nova York (negres, orientals, hispans... Mulates amb ulls de xinesa). Hi ha pocs negres i no estan barrejats.
A les 14h ens retrobem. En Timo ha tingut un mal mati. La seva novia esta patint una depressio per falta d'autoconfianca i avui han discutit per telefon. Ens resta un dia. Jo he quedat satisfet i no tinc cap problema en deixar el Grand Canyo. Ell gairebe ni l'ha vist. Pero pel que sigui, no es del seu interes. Decidim tornar a Zion NP i fer dema un hike pel riu.
Recollim a la carretera a un noi que fa autostop. Es diu Nico. Es de Denver i va a Las Vegas a buscar-se la vida. Donat que nosaltres tambe anirem dema al vespre decideix venir amb nosaltres a Zion primer.
El campground de Zion esta complert pero trobem un motorista que accedeix a compartir la seva parcela amb nosaltres. Tornem a dormir fent vivack i fa una ventada del quince. No obstant, estic tant cansat de la caminata al Grand Canyo que dormo com un tronc.
22 de juny. La caminata pel riu es dura ja que estas mirant tota l'estona on trepitjes per no torcar-te el tornell pero si mes no ens podem remullar tot el dia. Mola molt estar amb parets de 100-200m d'alcada a banda i banda. A la tarda tornem a Las Vegas. Deixem a Nico a la porta de l'alberg i cap a la piscina i aprofitar que fan una barbacoa per sopar. Despres a visitar l'strip fins les 5am. Tornem a l'alberg que ja es de dia!!!!!!
Del 23 al 25 de juny. LEAVING LAS VEGAS!!!!!
Per fora tot es precios i ple de llum. Per dins els casinos son tots iguals. Jo no li se trobar cap encant. El que si que son maques son les noies. L'unic problema es que no saps quina es prostituta o quina no.
Passem 3 nits a Las Vegas. Dic nits per que els dies no compten. Piscina, partits del volley a la piscina i poca cosa mes. Ara be, la nit es per gaudir-la. Es com WaltDisney pero per adults. Timo juga a poker i perd. Anem a un stripclub. Guauu!!!! Mirar pero o tocar (sense pagar, clar). Quines dones. D'escandol!!!!!!! No aconseguim arribar cap nit abans que el sol surti.
Condueixo jo. Tenim un GPS (puto GPS). Posem l'adreca i cap a Page. La primera carretera es una highway, la segona una comarcal, la tercera es una de terra pero ample (30 milles i nomes trobem un cotxe). Aixo no pinta be. La seguent interseccio ens porta a un cami de carros enmig del dessert. 24 milles mes per endavant fins la seguent interseccio que segons el GPS esta a prop d'una highway. Li dic al Timo que millor tornem enrera. Com bon alemany es un capgros i el GPS mana. Triguem 90 minuts en fer les primeres 20 milles. El cotxe rasca constantment amb les pedres per sota. La primera pedra en Timo renega de com condueixo temeros del que dira la companyia on ha llogat el cotxe. No obstant, vol continuar seguint al GPS. La primera vegada que ens quedem encallats a la sorra es queda en blanc. No sap que fer. Igual es pensa que vindra l'helicopter del RACC. Baixo del cotxe, busco fustes per poder tenir traccio a les rodes i ens ensortim. A partir d'aqui ja no torna a renegar i em guanyo la seva confianca.
De la milla 20 a la 23 triguem 1h!!!!! Cada 50 metres hem de parar per veure com sortejar les pedres que hi ha al cami, superar rampes o desnivells. El cotxe rasca per tot arreu. Encallem 3 o 4 vegades mes a la sorra. OK. Quan ja nomes queda 1 milla per la seguent interseccio la "carretera" s'acaba. Ahhhhhhh!!!!!!! Per sort, cap dels dos perd els nervis. Aixo si, deixem anar uns crits per descarregar la mala llet.
Demanem al GPS que recalculi la ruta per tornar a Bryce i ens diu que una merda. Que no te cobertura!!!!! Aixi que estem al mig del dessert perduts, amb un sol que espatarra i sense telefon. Tenim la gasolina justa per fer arribar a Page. Per descomptat no ens hem topat amb cap cotxe en els darrers 40 milles. Hem de tornar a refer tot el cami i el problema es que hi ha diverses interseccions pel cami i trams on el cami no esta ben dibuixat. GUAIIII. En Timo esta bloquejat. Per sort tinc una bruixola i li dic que anem cap al nordoest. Despres de 2 hores mes arribem a la primera carretera de terra!!!!! Estem salvats.
Per acabar de rematar la jornada, trobem un cami alternatiu per anar a Page sense haver de tornar a Bryce. Es un cami de terra i en un moment passo per sobre d'una serp. Per sort no la trepitjo. L'adrenalina esta tant alta que tot i que els tinc panic paro el cotxe i m'apropo a menys d'un metre a tirar-li una foto.
Ara tot son riures i una experiencia per explicar. Probablement el millor record de tot el viatge. Aixo uneix i a partir d'aqui la nostra amistat es reforca. Passem la resta del viatge parlant i explicant-nos aspectes personals (parelles, hobbies, pors, ...). Aixo si, no deixa de ser un capgros que vol tenir-ho tot planificat i tracta de imposar el seu criteri. A mes, te poca paciencia i quan li faig repetir quelcom perque no l'entenc rebufa. Pero em cau be i m'esta ajudant a treballar aspectes del meu personatge. Aixi que millor m'entrego a deixar que ell porti el control que es el que jo sempre intento fer.
Tot i les rascades el cotxe nomes ha perdut una proteccio del carter i te unes quantes rascades. Sembla mentida. Finalment arribem a Page i el millor es que el Motel te piscina.
16 de juny. Visitem l'Antelope Canyon. Es espectacular les fotos que surten sense flash amb els ratjos de sol. Despres visitem el Hourseshoe del rio Colorado. Quin vertigen. Aqui tot es enorme. Per la tarda a visitar el Navajo National Monument. Tot i que el pla era anar cap a Monument Valley i dormir a mig cami en Timo vol tornar a Page. Doncs accedeixo tot i que no em ve de gust. Per compensar-ho en Timo em convida al cine a veure els 4 Fantastics.
Antelope Canyon
HorseShoe riu Colorado
Navajo National Monunent17 de juny. Anem a Monument Valley atravessant la reserva india dels Navajos. Res de indis amb plomes. No puc entendre com poden viure a mig del dessert sense cap servei a centenars de milles. Monument Valley es realment com les pelicules de l'oest. Tornem a parlar sobre on anar. La idea era Arches NP o Chelly pero ves per on tornem a Page per intentar anar a Wave. Aixo comenca a semblar aquella pelicula del Dia de la Marmota. En fi, compto fins a tres, respiro fons i accedeixo. Suposo que cal entregar per rebre... El cert es que part de rao no li falta. Estem a Monument Valley que es un dels llocs mes impressionants i no li donem importancia perque portem dies veient meravelles de la natura a quina millor.
Fem unes birres i uns billars, rises i a dormir a les 2am. Aquest poble esta mort a partir de les 1am. Que diferent que es dels llatins.
Monument Valley18 de juny. Madruguem per aconseguir un passe per veure Wave (nomes donen 30 per dia). Aconseguim un per dema!!!! Per fi avui no dormim a Parge. Visitem la pressa del llac Powell i anem al Grand Canyo del Colorado a la part nord (aquest era el pacte per dormir a Page!!!!). La part nord es la menys visitada. Impressionant!!!!! Fem un parell de hikes curts. La sort ens segueix acompanyant i tot i que hi ha un retol que diu que el campground esta complert demano al ranger i hi ha hagut una cancelacio de darrera hora!!!! Aixo ens permet veure la posta de sol i la sortida de sol a peu del canyo. Guauu!!!!!!! I per descomptat, dormir sota les estrelles.
19 de juny. 4.30am. La sortida de sol es maca, pero collons, que d'hora que surt!!!!!
Condueixo fins a Wave. Quin plaer conduir per les carreteres americanes. No es pot correr molt i tothom respecte els limits. Jo no.
Wave es un grup de muntanyes on s'aprecia els diferents nivells de l'aigua a mesura que es va assecar el mar i formar els canyons que hi ha a tota la zona. L'efecte es ESPECTACULAR tant per les formes que sembla que estiguis enmig de les ones del mar com pels colors. A mes, les parets conviden a escalar!!!! L'unic problema es que per arribar-hi cap caminar unes 4 miles per mig del dessert amb un sol de justicia. I 4 miles per tornar, of course. Acabem destrossats. En Timo te els peus destrossats. Aquest cop no renego i abans que ell ho suggereixi accedeixo a tornar a PAGE!!!!!!!!! Que be que senta la piscina.
Wave20 de juny. Avui es l'aniversari de Timo. El plan era anar directament al Grand Canyo a la part sud i estar els dos dies que ens queden abans de tornar el cotxe a Las Vegas. En Timo pensa que amb un dia mes que suficient. Aqui si que em quadro. Estar tant a prop d'una de les 7 meravelles del mon i no gaudir-les!!!! Finalment passem el mati al llac Powell i conduim a la tarda fins al Gran Canyo a la vertent sud. Tornem a trobar lloc al campground. Perfecte. Podem tornar a veure la posta de sol dins del canyo. Fem unes birres per celebrar l'aniversari. Dema al mati jo fare un hike de 12,5 miles per anar a dins del canyo. En Timo es quedara dormint. No podre quedar-me a dormir a dins del Canyo pero com a minim el visitare a fons (tampoc se si podria per que cal un permis i cal demanar-lo amb antelacio).
Grand Canyon21 de juny. 3.40am El cel esta completament estrellat. Em moro de son pero alhora d'ilusio per poder anar fins al ben mig del canyo. Arribo al punt de partida del hiking a les 4.47am. Encara es fosc. Trigo 5h en baixar i pujar. Per mi tot un record i un record inborrable. Ha estat una excursio preciossa. Calia fer-ho d'hora per que quan el sol pica (a partir de les 10am) es quasi impossible caminar. El paissatge es impressionant. Arribo fins a un mirador a uns 100m per sobre del riu Colorado. No hi ha ningu en 360°. Et sents insignificant alla enmig. Les dimensions sons apabullants. Increible.
La pujada es fa dura pero paga la pena.
Arribo al campground i el Timo no hi es. Igualment em foto una dutxa. Mango tovallola, xampu... Que be que em quedo!!!! Aprofito la resta del mati per anar als miradors del Grand Canyo amb el shuttle bus intern.
Es interessant veure que en aquesta zona dels EEUU no hi ha la barreja racial de Nova York (negres, orientals, hispans... Mulates amb ulls de xinesa). Hi ha pocs negres i no estan barrejats.
A les 14h ens retrobem. En Timo ha tingut un mal mati. La seva novia esta patint una depressio per falta d'autoconfianca i avui han discutit per telefon. Ens resta un dia. Jo he quedat satisfet i no tinc cap problema en deixar el Grand Canyo. Ell gairebe ni l'ha vist. Pero pel que sigui, no es del seu interes. Decidim tornar a Zion NP i fer dema un hike pel riu.
Recollim a la carretera a un noi que fa autostop. Es diu Nico. Es de Denver i va a Las Vegas a buscar-se la vida. Donat que nosaltres tambe anirem dema al vespre decideix venir amb nosaltres a Zion primer.
El campground de Zion esta complert pero trobem un motorista que accedeix a compartir la seva parcela amb nosaltres. Tornem a dormir fent vivack i fa una ventada del quince. No obstant, estic tant cansat de la caminata al Grand Canyo que dormo com un tronc.
22 de juny. La caminata pel riu es dura ja que estas mirant tota l'estona on trepitjes per no torcar-te el tornell pero si mes no ens podem remullar tot el dia. Mola molt estar amb parets de 100-200m d'alcada a banda i banda. A la tarda tornem a Las Vegas. Deixem a Nico a la porta de l'alberg i cap a la piscina i aprofitar que fan una barbacoa per sopar. Despres a visitar l'strip fins les 5am. Tornem a l'alberg que ja es de dia!!!!!!
Del 23 al 25 de juny. LEAVING LAS VEGAS!!!!!
Per fora tot es precios i ple de llum. Per dins els casinos son tots iguals. Jo no li se trobar cap encant. El que si que son maques son les noies. L'unic problema es que no saps quina es prostituta o quina no.
Passem 3 nits a Las Vegas. Dic nits per que els dies no compten. Piscina, partits del volley a la piscina i poca cosa mes. Ara be, la nit es per gaudir-la. Es com WaltDisney pero per adults. Timo juga a poker i perd. Anem a un stripclub. Guauu!!!! Mirar pero o tocar (sense pagar, clar). Quines dones. D'escandol!!!!!!! No aconseguim arribar cap nit abans que el sol surti.
No hay comentarios:
Publicar un comentario