27/7/07

Brasil!!!!! O Rio de Janeiro

Dema fara dos setmanes que vaig aterrar a Rio de Janeiro. Vaig fer escala a Sao Paulo dos dies abans de l´accident d´avio que va costar la vida a unes 200 persones. Quin jinye.

La vida aqui es totalment a un altre ritme. Cap estres. Tot arribara i si no doncs no passa res. La ciutat es bruta i lletja, pero alhora la gent es oberta i encantadora. Estic amb el David a un barri anomenat Gloria no molt lluny del centre i gens turistic. Aixo el fa mes autentic per poder compartir com viuen els carioques (que es com s´anomenen els nascuts a Rio).

La perillositat de Rio per sort encara no l´he sofert. Pot ser per que estem en una zona on no hi ha giris. Toquem fusta ja que aquest vespre anem a una favela a veure una escola de samba i alla pot ser una altra historia.
No obstant el David si que ha patit una mica el xantatge de la policia. El van pillar juntament a un company de pis abans d´arribar jo amb maria i els van extorsionar per treure-lis pasta. La resta son histories per no dormir, atracaments, robatoris de cotxe amb pistola a plena llum del dia...

Els dies han anat desgranat entre el placid ritme del dia on hem fet vida normal, res de turisme, i el frenesi de la nit bevent i pixant cerveses. Xerrades sobre temes trascendents i intrascendents. Convivencia en un apartament amb espais reduits, comprant i cuinant tots els apacs, dutxant-se amb aigua freda, la propietaria del pis que porta els seus amics a fumar maria a tot hora, jugant al parxis... Escalada a la zona del Pao de Azucar tot i que la climatologia encara no ens ha permes pujar-lo fins adalt. Dilluns sera la darrera opcio si l´Alan, el noi amb qui anem pot. Aquesta setmana porta tots els dies nuvols i plovent. La passada vam poder gaudir del sol a estones.

Aquests dies s´han celebrat els jocs panamericans a Rio i hem pogut veure perdre a la seleccio de futbol de Brasil contra Equador a Maracana i veure guanyar a les brasileres de volley platja (molt mes espectacular i alhora un plaer per la vista).

Dimarts marxem cap a l´Amazones. La idea es passar per Belem i despres arribar a Santarem on, si tot va be (anem a cegues ja que el David va descuidar la guia de Brasil en una cabina i en 5 minuts ja havia volat), conviurem uns dies amb indigenes a la selva. Segons el David dormint amb hamaques, caçant i mejant piranyes. Jo tinc mes por dels mosquits i de les serps que de cap altre cosa. No mentida, tinc mes por de perdre cap dels dos avions de retorn a Rio el dia 8 que em farien perdre el vol a NewYork del dia 9. I tal com funcionen els avions aqui es força probable que aixo passi. A mes, la situacio dels controladors aeris es molt tensa despres de l´accident i no es descarta una vaga. Total, a l´aventura i a veure que passa.


Ipanema. Aqui et poses calent faci sol o no. I es que les brasileres son les reines del tanga.

Volley platja a Copacabana. Brasil vs Mexic



Res millor que un banyet despres d´escalar. Ara entenc les pintes dels giris quan venen a Barna!!!!!! David, quin palmito nen!!!!! (espero que quan vegis la foto publicada jo ja estigui a Barna, cuanto cabron). Per cert, la foto meva es per flipar, dos segons despres estava amb els peus a terra, que era un 7a!!!




Les vistes des del Cristo son espectaculars. Pero que aixo sigui una de les 7 meravelles del mon. Manda huevos!!!!

1 comentario:

Kanu dijo...

Eiiii marica!! A veure si treus aquesta foto meva i posses alguna mes adient, como jo fent l´aresta d´urubu!! o qualsevol altre, si pot ser escalant, o si mes no intentant-ho!!

Em va fotre molt que finalment no poguessis escalar el Pau! Em va sapiguer molt greu sobretot perque no va ser per manca de ganes ni per no tenir material ni amb qui escalar-ho, sino pel putu temps!!Se que no et servirà de consol, pero cuan torni, l´escalare pensant en tu, i t´enviaré les fotos( de la mateixa manera que tu vas fer amb el Cavall Bernat, jejeje).

Escala molt cuan arrivis a casa i possat com un bou per poderme passar la ma per la cara cuan torni!!