3/6/07

Boston self service

Boston es una ciutat magnifica. Perdres pels seus carrers i gaudir de l'ambient colonial dels seus edificis et transporta en el temps. Realment m'ha encantat.
Hi ha un tour que recorre els principals llocs d'interes i que esta marcat en el terra per una linia vermella. Recordeu a l'Emilio Aragon seguint una linia blanca? Doncs la mateixa sensacio tenia jo.

Ahir vaig estar a Harvard, cuna del coneixement. Vaig poder conversar amb una estudiant d'alla, qui sap si sera algu en el futur, ja que farden d'haver educat varis premis nobels i 5 pressidents dels EEUU. No vaig preguntar si un d'ells era en Bush ja que si no segur que no fardarien tant. Tot i que no crec que aquest home tingui gaires estudis.

L'alberg esta al costat de l'estadi dels RedSox, l'equip de beisbol de Boston. Ahir a la tarda van jugar contra els NY Yankees i havia un ambientas increible (sembla ser que es com un Barca-Madrid). La nit a Boston es plena de bars i pubs i logicament universitaris. Molta festa, que cal que us expliqui. Birres i mes birres. La puta propina obligatoria pels cambrers. Ahir al vespre, amb un frances i un angles vam anar a parar a un bareto on tocaven en directe, uauhhh, quina passada. Cantaven i tocaven de conya.

Aqui a Boston he descobert una tactica per beure gratis. La "tastica" es ben senzilla. A diferencia de Catalunya, aqui la majoria de McDonals (que hi ha un cada 100 metres aprox, pot ser exagero pero hi ha molts) tenen surtidors de beguda self-service (ja sabeu allo de l'america XXL). Per fer-ne us nomes cal que demanis un Meal (menu complert). Et donen el got al mostrador i tu mateix et serveixes (l'unic requisit es doncs, tenir un got). Doncs be, ja fa dos dies que volto per Boston amb el meu got a la bossa i vaig recarregant l'ampolla quan s'acaba. Els insipids treballadors no et diuen res (hello, how are you?, well, thanks i ja esta). Imagino que deuen estar igual de mal pagats que a Espanya i pasen de tot.

Per rematar-ho aquest mati m'he trobat amb un munt de gent que caminava per la vora del riu (on fan les regates els pijos de Harvard). Resulta que era una caminata popular a favor de la SIDA i al final de recorregut, en un parc, havien organitzat una festa amb musica i tot de paradetes que oferien gratis jalar, beure i queviures pels soferts participants (suposo que no conten els meus 100 metres). El cas es que he omplert la panxa i la motxila i de queviures per aquest vespre que prenc un bus fins a les catarates del Niagara a la part de Canada. M'esperen 12h de viatge i espero poder dormir una mica.

Quan trobi un lloc que ho permeti ja penjare alguna foteta de Boston.

2 comentarios:

Martí Cabré dijo...

Eps, vaig seguint la teva aventura americana.

En Bush va estudiar a Yale, on es va graduar en Història amb notes baixes.

Ja veuràs que el Niagara Falls és molt espectacular.

Ves escribint!

Josep Manel dijo...

Ei Marti,

Be, suposo que ara ja te de dir Senyor, que ets un home casat.

Una abracada maco!!!!! I envia'm una foto de la boda!!!!