Welcome to Livonia

Tornar a fer la maleta i a la carretera. Mirar endavant amb independencia de que i qui deixem enrera. Come on!!!! Estic en cami, encara que no sapiga a on vaig.
Passar la frontera per tornar a entrar en EEUU no ha resultat tant dificil. A l'agent no li quadrava que estigui per turisme i vagi a Rochester. Tant lletja es? A on collons vaig???/
Arribo a la terminal i alla no hi ha ningu esperant-me. Com mola. OK, que no cunda el panico. Truco a la Irene i estava a l'altre banda de la terminal. Uffff!!!!!!!!!
Te un cotxe de fa 17 anys i ple de merda (ja em podia imaginar el que m'esperaria). El cotxe es un armatoste que te 17 anys. Anem directament a casa d'un amic seu a Rochester, en Mike, i em porten a dinar en el seu cotxe. El meu equipatge queda en el cotxe de la Irene a la vista. OK, anem a confiar.
Conduim 45 minuts per anar a un restaurant de carretera que la unica diferencia d'un McDonalds es el nom i que poder paguen millor als empleats. Logicament el menu es a base d'hamburguesses, begudes i gelats XXXL. Es dissabte, els pares van amb els nens despres del partit. Es increible l'obessitat de pares i nens, tot i que veient els plats que es foten no es d'estranyar.
Anem a visitar un National Parc que diuen es el Grand Canyon de l'Est. El cert es que es precios. en Mike es un bon jan. Esta divorciat, te 2 filles. Una d'elles viu a Arizona i l'altre amb ell. Es fa fosc, per fi tornem a casa d'en Mike i anem a Livonia, on viu la Irene.
Livonia es un poble petit de 300 habitants a unes 40 milles de Rochester. Segons Irene tots conservadors i republicans (pro-Bush, com en Mike) i nomes hi ha 5 democrates (un d'ells es ella). Els voltants de Libonia esta ple de granjes tipiques americanes (com les que surten a la pelicula de Twister).
La Irene esta separada. 57 anys. Te una filla que viu en un poble proper. Xerra pels colces. Es infermera. Viu en una casa de 2 plantes. El seu marit s'ha venut la casa on estava i ara viu en la part de sota (suposo que coses mes rares s'han vist). Aquests dies esta fora i jo ocupo el seu espai. Tenen un gos de 14 anys. La part de dalt esta en obres, esta ficant parquet. El llit te els llencols usats de la darrera nit que va dormir el marit. Plens de pels de gos i de menjar a dins. Quin fastic. Decideixo que ha arribat el moment d'estrenar el sac de dormir. No obstant, es gratis!!!!!!
Avui hem anat a esmorcar al bar del poble (nomes hi ha un). Mola per que la sensacio de l'America profunda que buscava es pot palpar.
Ara estem a casa del Mike. Ella i ell veient una seria per la tele. Jo porto estona buscant la millor manera d'arribar a la costa oest: tren, avio, lloguer de cotxe, assegurances, hostels, reserves (per dormir dins del Grand Canyon hauria d'haver fet la reserva fa 5 mesos, je, je). Estic saturat. Dema sera un altre dia. Vaig a veure la tele amb ells!!!!